Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/204

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
202
ROMANS, IV.

perqué no hi ha distinció:
23 Puix tots pecaren, y están privats de la gloria de Deu,
24 Essent justificats gratuitament per la gracia d'ell mateix, mediant la redempció que es en Christo Jesús,
25 Al qual Deu ha constituit per propiciació, mediant la fe en sa sanch, á fi de manifestar sa justicia per la remissió dels pecats passats,
26 En la paciencia de Deu, pera demostrar sa justicia en aquest temps; á fi de que ell sia trobat just, y justificador d'aquell que té la fe de Jesu-Christ.
27 ¿Ahont está donchs ta jactancia? Queda exclosa. ¿Per quina lley? ¿De las obras? No, sinó per la lley de la fe.
28 Axí que concluim, quel home es justificat per la fe sens las obras de la lley.
29 ¿Es ell per ventura Deu dels Jueus solament? ¿Nou es també dels Gentils? Sí per cert; dels Gentils també:
30 Perqué un sol Deu es realment lo qui per la fe justificará la circumcisió, y per la fe la incircumcisió.
31 ¿Destruim donchs la lley per la fe? No per cert, ans be establím la lley.

CAP. IV.

Ab l'exemple d'Abraham proba l'Apóstol que Deu justifica al pecador, no per las obras, sinó per la fe.
1 ¿Que dirém donchs que trobá Abraham nostre pare segons la carn?
2 Perqué si Abraham fou justificat per las obras, té de que gloriarse, peró no devant de Deu.
3 ¿Que diu donchs l'Escriptura? Abraham cregué á Deu, y li fou imputat á justicia.
4 Y al que treballa, no se li conta lo jornal per gracia, sinó per deute.
5 Emperó al que no obra, y creu en aquell que justifica al impío, sa fe li es imputada á justicia.
6 Axí com també David declara la benaventuransa del home, á qui Deu imputa justicia sens obras,
7 Dihent: Benaventurats aquells, las maldats dels quals son perdonadas, y los pecats dels quals son cuberts.
8 Benaventurat es aquell home á quil Senyor no imputa pecat.
9 ¿Está donchs aquesta benaventuransa en la circumcisió tant solament, ó en la incircumcisió també? Puix dihem que la fe fou imputada á Abraham per justicia.
10 ¿Com donchs li fou imputada, estant circumcidat ó incircumcidat? No en la circumcisió, sinó en la incircumcisió.
11 Y ell rebé lo senyal de la circumcisió com sello de la justicia de la fe quant no era encara circumcidat, á fi de que fos pare de tots los que creuhen, encaraqué incircumcidats, y perqué á ells també los sia imputat á justicia:
12 Y sia pare de la circumcisió, no solament á aquells que son de la circumcisió, sinó als que segueixen las petjadas de la fe de nostre pare Abraham essent encara incircumcidat.
13 Perqué la promesa de que ell sería hereu del mon, no fou feta á Abraham ni á sa descendencia per la lley, sinó per la justicia de la fe.
14 Perqué si los de la lley son los hereus, la fe es vana, y la promesa anullada:
15 Perqué la lley obra ira; puix ahont no hi ha lley tampoch hi ha violació.