sobre vosaltres, perqué no estau baix de la lley, sinó baix de la gracia.
15 ¿Donchs que? ¿pecarém, perqué no estám baix de la lley, sinó baix de la gracia? Nou vulla Deu.
16 ¿No sabeu que á aquell á quius oferiu per servos pera obehirlo, sou servos del mateix á qui obehiu, ó del pecat pera mort, ó de la obediencia pera justicia?
17 Mes gracia á Deu, que vosaltres fóreu servos del pecat, emperó haveu obehit de cor aquella forma de doctrina, á la que haveu estat entregats.
18 Y deslliurats del pecat, vos haveu fet servos de la justicia.
19 Vos parlo com á home, á causa de la flaquesa de vostra carn; perqué axí com pera iniquitat oferireu vostres membres pera servir á la impuresa y á la iniquitat, axí ara pera santificació oferiu vostres membres que servescan á la justicia.
20 Puix quant erau esclaus del pecat, estiguereu llibres de la justicia.
21 ¿Y quin fruyt traguereu d'aquellas cosas de que ara vos avergonyiu? Puix lo terme d'ellas es la mort.
22 Emperó ara que estau deslliurats del pecat, y que sou fets servos de Deu, teniu vostre fruyt en la santificació, y per terme la vida eterna.
23 Perqué l'estipendi del pecat es la mort; emperó la gracia de Deu es vida perdurable en Jesu-Christ Senyor nostre.
Ventatge del home en l'estat de la lley de gracia comparat ab lo de la lley antigua. Combat entre la lley de la carn y la lley del esperit.
1 ¿Ignorau per ventura, germans, (puix parlo ab los que sabeu la lley,) que la lley té domini sobre l'home tot lo temps que viu?
2 Perqué la dona que té marit, está lligada per la lley al marit mentres lo marit viu; emperó quant son marit mor, queda ella llibre de la lley del marit.
3 De manera, que si vivint lo marit s'unís ab un altre home, será apellidada adúltera; emperó si morís son marit, quedará llibre de la lley del marit, y no es adúltera encaraqué s'unesquia ab un altre home.
4 Axí també vosaltres, germans meus, sou morts á la lley per lo cos de Christo, peraqué siau de altre, so es, de aquell que ressuscitá d'entrels morts, á fi de que donem fruyt á Deu.
5 Perqué quant nosaltres estavam en la carn, los afectes dels pecats, que eran per la lley, obravan en nostres membres pera donar fruyt á la mort.
6 Emperó ara som deslliurats de la lley de la mort, en la qual estavam lligats, peraqué serviam en la novedat del esperit, y no en la vellesa de la lletra.
7 ¿Que dirém donchs? ¿Es la lley pecat? De ningun modo. Emperó jo no coneguí lo pecat sinó per la lley, perqué jo no hauría conegut la concupiscencia, si la lley no hagués dit: No codiciarás.
8 Emperó lo pecat, prenent ocasió del manament, obrá en mi tota concupiscencia: perqué sens la lley lo pecat era mort.
9 Y jo vivía sens lley en algun temps; emperó quant sobrevingué lo manament, revisqué lo pecat:
10 Y jo quedí mort; y lo manament que era ordenat pera vida, fou trobat serme pera mort.
11 Perqué lo pecat, prenent oca-
