Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/213

211

ROMANS, XI.

per cert. Emperó per sa cayguda vingué la salvació als Gentils, pera incitarlos á gelosía.
12 Y sil pecat d'ells es lo tresor del mon, y la disminució d'ells lo tresor dels Gentils, ¿quant mes la plenitut d'ells?
13 Perqué ab vosaltres parlo, Gentils: mentras jo sia apóstol dels Gentils, honraré mon ministeri.
14 Per si d'alguna manera puch mourer á gelosía als de ma carn, y fer ques salvian alguns d'ells.
15 Perqué si la regecció d'ells es la reconciliació del mon, ¿que será son restabliment, sinó vida d'entrels morts?
16 Y sil primer fruyt es sant, ho es també la massa: y sil arrel es santa, ho son també las brancas.
17 Y si alguna de las brancas es trencada, y essent tu oliver bort ets empeltat en ellas, y has participat del arrel y de la grassa del oliver,
18 Not jactias contra las brancas. Y si ten jactas, sapias que tu no suportas l'arrel, sinó l'arrel á tu.
19 Emperó tu dirás: Las brancas han estat trencadas, á fi de que jo sia empeltat.
20 Be dius; per sa incredulitat fóren trencadas: emperó tu per la fe estás dret. Not envanescas, ans be tem.
21 Perqué si Deu no perdoná á las brancas naturals, tal vegada not perdonará á tu tampoch.
22 Considera donchs la bondat y rigor de Deu: lo rigor envers aquells que caygueren, y la bondat de Deu envers tu si permaneixes en la bondat; d'altra manera serás tu també tallat.
23 Y ells també, sinó permaneixen en la incredulitat, serán empeltats; perqué Deu es poderós per empeltarnos novament.
24 Puix si tu fores tallat del oliver bort natural, y contra naturalesa has estat empeltat en un oliver bo, ¿quant mes aquells que son naturals serán empeltats en son propi oliver?
25 Emperó no vull, germans, que ignoreu aquest misteri, á fi de que no siau presumits en vosaltres mateixos, que la ceguedat ha sobrevingut en part a Israel, fins que haja entrat la plenitut dels Gentils.
26 Y que axí se salvia tot Israel, com está escrit: De Sion vindrá lo Llibertador, que desterrará l'impietat de Jacob.
27 Puix aquesta es ma aliansa ab ells quant trauré sos pecats.
28 Certament que, segons l'Evangeli, son enemichs per causa de vosaltres; emperó segons l'elecció son molt amats per causa de sos pares.
29 Puix los dons y vocació de Deu son irrevocables.
30 Perqué axí com vosaltres en algun temps no creguereu á Deu, y ara haveu alcansat misericordia per rahó de sa incredulitat,
31 Axí també aquestos ara no han cregut, á fi de que per vostra misericordia alcansian ells misericordia també.
32 Perqué Deu los ha enclós á tots en la incredulitat, pera usar de misericordia ab tots.
33 ¡Oh profunditat de las riquesas de la sabiduría y ciencia de Deu! ¡Quant inescrutables son sos judicis, é impenetrables sos camins!
34 Perqué ¿qui comprengue l'ánimo del Senyor? ¿ó qui fou son conseller?
35 ¿O qui li ha donat á ell primer, peraqué li sia recompensat?
36 Perqué d'ell, y per ell, y en ell son totas las cosas. A ell sía la gloria pera los sigles. Amen.