Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/214

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
212
ROMANS, XII, XIII.
CAP. XII.

Dona l'Apóstol reglas conforme á la doctrina que ha ensenyat als fiels segons l'estat de cada hu, y segons los dons rebuts de Deu ab la fe de Jesu-Christ: Diu que essent tots membres d'un mateix cos, havem de treballar á favor de l'Iglesia, y amarnos mutuament.
1 Y axi vos suplico, germans, per la misericordia de Deu, que li oferiu vostres cossos en hostia viva, santa, y agradable á Deu, que es vostre racional culto.
2 Y nous conformeu ab aquest mon, ans be transformaus per la renovació de vostre esperit, peraqué esperimenteu quina es la voluntat de Deu, bona, agradable, y perfecta.
3 Puix, per la gracia quem ha estat donada, dich á tots los que están entre vosaltres, que no pensian de sí mes altament de lo que deuhen, sinó que pensian ab templansa, y cada qual segons la mesura de la fe que Deu li ha repartit.
4 Perqué axí com en un cos tenim molts membres, y no tots los membres tenen lo mateix ofici;
5 Axí nosaltres, essent molts, som un sol cos en Christo, y cada hu membre l'un del altre.
6 Tenint emperó diferents dons, segons la gracia quens ha estat donada; ó de profecía, que debem usar segons la proporció de la fe;
7 O de ministeri, ministrant; ó lo qui ensenya, en doctrina:
8 Lo qui amonesta, en exortació; lo qui dona, en simplicitat; lo qui goberna, en diligencia; lo qui mostra misericordia, en alegría.
9 Sia l'amor sens ficció. Aborriu lo mal, adheriuvos á lo ques bo;
10 Amantvos recíprocament ab amor fraternal, anticipantvos los uns als altres pera honrarvos;
11 No siau peresosos en vostras obligacions; ans be siau fervorosos en esperit, servint al Senyor;
12 Alegres en l'esperansa, suferts en la tribulació en l'oració perseverants;
13 Socorrent las necessitats dels sants, exercint l'hospitalitat.
14 Benehiu als queus persegueixen; benehintlos y nols malehiu.
15 Alegrauvos ab los ques alegran, plorau ab los que ploran.
16 Siau d'un mateix ánimo l'un envers l'altre; no tingau l'enteniment en cosas altas, sinó acomodauvos á las humils. Nons tingau per sabis en vostra opinió.
17 A ningú torneu mal per mal: procurant cosas honrosas, no sols devant de Deu, sinó també devant de tots los homes.
18 Si es dable, en quant está de vostra part, teniu pau ab tothom.
19 Amats meus, nous venjeu vosaltres mateixos, ans be feu lloch á l'ira; puix está escrit: La venjansa es meva, jo recompensaré, diu lo Senyor.
20 Per lo tant, si ton enemich té fam, dónali menjar; si té sed, dónali beurer; puix fent aixó apilarás brasas de foch sobre son cap.
21 Not dexias véncer del mal, ans be procura véncer lo mal ab lo be.

CAP. XIII.

Recomana la submisió als superiors y á las potestats civils. L'amor del prohisme es lo compendi de la lley. Imitació de Jesu-Christ.
1 Subjectias tota persona á las potestats superiors. Perqué no hi ha potestat sinó de Deu, y Deu ha ordenat las que existeixen.
2 Per lo tant, aquell que resisteix á la potestat, resisteix al precepte de Deu, yls que resisteixen atraurán sobre sí la condemnació.