Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/222

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
220
1 CORINTHIS, IV.

17 Si algú profana lo temple de Deu, Deu lo destruhirá; puix lo temple de Deu, que sou vosaltres, es sant.
18 Ningú s'enganyia á sí mateix. Si algú de vosaltres se té per sabi en aquest mon, fassas neci, peraqué sia sabi.
19 Perqué la sabiduría d'aquest mon es fatuitat devant de Deu. Per quant escrit está: Jo pendré als sabis en sa propia astucia.
20 Y en altra part: Lo Senyor coneix los pensaments dels sabis, y sab que son vans.
21 Per lo qual ningú se glorihi en los homes;
22 Perqué totas las cosas son vostras: sia Pau, sia Apolo, sia Cephas, sia mon, sia vida, sia mort, ó lo present, ó lo futur, tot es vostre;
23 Y vosaltres de Christo, y Christo de Deu.

CAP. IV.

Ofici del verdader Apóstol, y estimació ques mereix. Repren ab energía y mansuetut als Corinthis.
1 Considerians l'home com ministres de Christo y dispensadors dels misteris de Deu.
2 Emperó lo ques requereix dels dispensadors es, que cada qual sia encontrat fiel.
3 En quant á mi, poch m'importa ser judicat de vosaltres, ó de judici humá; puix ni jom judico á mi mateix.
4 Perqué de res m'acusa la conciencia; emperó no per aixó me tinch per justificat, perqué quim judica es lo Senyor.
5 Per lo que no judiqueu avans de temps, fins que vinga lo Senyor; lo qual aclarará las cosas escondidas en las tenebras, y fará manifestos los designis dels cors; y llavors cada home tindrá de Deu l'alabansa.
6 Y jo, germans, he representat aquestas cosas en mi y en Apolo per amor de vosaltres, peraqué en nosaltres aprengau á no pensar dels homes sobre lo que está escrit, perqué ningú de vosaltres s'ensuperbesca per causa del un contra del altre.
7 Perqué ¿quit distingeix? ¿y que tens tu que nou hajas rebut? Y siu has rebut, ¿perquét glorías com si nou haguesses rebut?
8 Ja estau vosaltres saciats, ja sou richs: regnau sens nosaltres; y vulla Deu que regneu, peraqué axí nosaltres regnem també ab vosaltres.
9 Perqué jo penso que Deu nos ha posat á nosaltres, los Apóstols, los últims, y com destinats á la mort; puix som fets l'expectacle del mon, dels ángels, y dels homes.
10 Nosaltres necis per amor de Christo, y vosaltres sabis en Christo; nosaltres flachs, y vosaltres forts; vosaltres honrats, y nosaltres vilipendiats.
11 Fins al hora present patim fam y sed, y anam nusos, y som abofetejats, y no tenim domicili segur;
12 Y treballam, obrant ab nostras propias mans; nos maleheixen, yls benehim; nos persegueixen, y ho sufrim:
13 Som blasfemats, y suplicam: hem arribat á ser com las escombrarías d'aquest mon, com l'escoria de tothom fins ara.
14 Nous escrich aquestas cosas pera confusió vostra: emperó vos amonesto com á fills meus caríssims.
15 Perqué encaraqué tingau deu mil instructors en Christo, emperó no molts pares. Perqué jo so lo quius he engendrat en Christo Jesús per l'Evangeli.
16 Per consegüent vos suplico