ció en l'Iglesia.
5 Per vostra confusió ho dich. ¿Donchs que no hi ha ningun home sabi entre vosaltres, que puga judicar entre sos germans?
6 ¿Sinó quel germá ha de pledejar ab lo germá, y aixó devant dels infiels?
7 De totas maneras es ja un delicte verdaderament lo pledejar vosaltres ab vosaltres. ¿Perqué no sufriu avans l'agravi? ¿Perqué no sufriu primer lo dany?
8 Emperó vosaltres sou los que agraviau, y defraudau, y aixó als germans.
9 ¿No sabeu quels injustos no possehirán lo regne de Deu? Nous enganyeu: nils fornicaris, nils que cometen adulteri,
10 Nils afeminats, nils Sodomitas, nils lladres, nils avaros, nils vinosos, nils maldihents, nils rapinyadors, possehirán lo regne de Deu.
11 Y tals fóren alguns de vosaltres: emperó haveu estat rentats, emperó haveu estat santificats, emperó haveu estat justificats en lo nom de nostre Senyor Jesu-Christ, y per l'Esperit de nostre Deu.
12 Tot m'es lícit, mes no tot m'es convenient. Tot m'es permés, emperó jo nom posaré baix lo poder de ningú.
13 Las viandas son peral ventre, yl ventre pera las viandas; emperó Deu destruirá aquell y estas: yl cos no es pera la fornicació, sinó peral Senyor, yl Senyor peral cos.
14 Y Deu ressuscitá al Senyor, yns ressuscitará també á nosaltres per son propi poder.
15 ¿No sabeu que vostres cossos son membres de Christo? ¿Trauré jo los membres de Christo, yls faré membres de ramera? No per cert.
16 ¿No sabeu que aquell ques junta ab una ramera se fa un cos ab ella? Perqué serán, digué, dos en una carn.
17 Emperó lo quis junta ab lo Senyor, un esperit es.
18 Fugiu de la fornicació. Qualsevol pecat quel home cometia es fora del cos; emperó lo qui comet fornicació peca contra son propi cos.
19 ¿Que no sabeu que vostres cossos son temples del Esperit Sant, que está en vosaltres, lo qual lo teniu de Deu, y vosaltres no sou de vosaltres mateixos?
20 Puix fóreu comprats á preu. Glorificau donchs á Deu en vostre cos, y en vostre esperit, los quals son de Deu.
De las cárregas del matrimoni, y de las ventatjes de la virginitat. Avís á las viudas.
1 Y tocant á las cosas sobre quem escriguereu, bo sería al home no tocar dona.
2 Emperó, á fi de evitar la fornicació, tinga cada home sa muller, y cada dona son marit.
3 Lo marit paguia á sa muller la deguda benevolencia, y de la mateixa manera la muller al marit.
4 La muller no té lo domini de son propi cos, sinó lo marit. Y axí mateix lo marit no té lo domini de son propi cos, sinó la muller.
5 Nous defraudeu l'un al altre, sinó es per algun temps, y de comú consentiment, pera dedicarvos al dejuni y á l'oració; y de nou tornau á cohabitar, á fi de que Satanás nous tentia per vostra incontinencia.
6 Emperó aixó ho dich per condescendencia, no per manament.
7 Perqué jo voldría que fosseu tots vosaltres com jo mateix. Emperó cada hu té de Deu son propi do, qui d'una manera, y qui d'un
