Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/230

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
228
1 CORINTHIS, XII.

¿Es propi que una dona preguia á Deu estant cuberta?
14 ¿Nous ensenya la naturalesa mateixa que sería ignominiós al home lo criar llarga cabellera?
15 Emperó á la dona li es gloria lo criar cabellera, perqué los cabells li fóren donats pera cubrirse.
16 Emperó si algun home apareix contenciós, nosaltres no tenim tal consuetut, ni l'Iglesia de Deu.
17 Assó vos mano, mes no aprobo lo congregarvos, no pera lo millor, sinó pera lo pitjor.
18 Perqué abans de tot, quant vos congregau en l'Iglesia, oych que hi ha dissensions entre vosaltres, y en part ho crech.
19 Puix es precís que hi haja heretgías també, peraqué los que son aprobats sian manifestos entre vosaltres.
20 Quant vosaltres donchs vos congregau en un lloch, ja no es pera menjar la cena del Senyor.
21 Perqué cada qual pren abans sa propia cena pera menjar. Yl un té fam, yl altre está embriach.
22 ¿Que per ventura no teniu casas ahont menjar y beurer? ¿ó despreciau l'Iglesia de Deu, y avergonyiu als que no tenen? ¿Queus diré? ¿Vos alabaré? En aixó nous alabo.
23 Perqué jo rebí del Senyor lo queus he ensenyat á vosaltres; quel Senyor Jesús, en la nit en que fou trahit, prengué pá.
24 Y quant hagué donat gracias, lo partí, y digué: Preneu, menjau; aquest es mon cos que per vosaltres es partit: feu aixó en memoria de mi.
25 Axí mateix prengué lo cálser després d'haver sopat, dihent: Aquest cálser es lo Nou Testament en ma sanch; feu aixó, quantas vegadas ne beuréu, en memoria de mi.
26 Perqué totas quantas vegadas menjaréu aquest pá, y beuréu aquest cálser, anunciaréu la mort del Senyor fins que vinga.
27 Per lo tant qualsevol que menjia aquest pá, ó beguia lo cálser del Senyor indignament, será reo del cos y de la sanch del Senyor.
28 Per lo tant examinias l'home á sí mateix, y axí menjia d'aquell pá, y beguia del cálser.
29 Perquél quin menja y beu indignament, menja y beu sa propia condemnació, no fent discerniment del cos del Senyor.
30 Per aixó hi ha entre vosaltres molts débils y malalts, y molts que dormen.
31 Puix si nosaltres mateixos nos examinassem, no seríam certament judicats.
32 Emperó quant som judicats, som castigats del Senyor, peraqué no siam condemnats ab aquest mon.
33 Per lo qual, germans meus, quant vos congregau pera menjar, esperaus los uns als altres.
34 Y si algú té fam, menjia en casa, á fi de que nous junteu pera condemnació. Y las demés cosas las ordenaré quant vinga.

CAP. XII.

De la varietat de dons quel Esperit Sant distribuheix entrels fiels per utilitat de l'Iglesia. Aquesta es un sol cos místich, los membres del qual deuhen ajudarse mutuament.
1 Y tocant als dons espirituals, no vull, germans, que estigau en ignorancia.
2 Vosaltres sabeu que quant erau Gentils anavau als ídols muts, segons erau conduhits.
3 Per lo tant vos fas á saber, que ningú que parla per l'Esperit de Deu, diu anathema á Jesús: y ningú pot dir que Jesús es lo Senyor, sinó