camí encara més excellent.
Descripció de la caritat, y de sas propietats.
1 Encaraque jo parlia ab llenguas d'homes y d'ángels, sinó tinch caritat, so com coure que ressona, ó campana que dringa.
2 Encaraqué jo tingués lo do de profecía, y comprengués tots los misteris, y tota ciencia; y encaraqué jo tingués tota fe, de modo que pogués remóurer montanyas, sinó tinch caritat, no so res.
3 Y encaraqué jo distribuhís tots mos bens per alimentar als pobres, y encaraqué entregás mon cos pera ser cremat, sinó tinch caritat, de res m'aprofitará.
4 La caritat es pacient, y es benigna; la caritat no es envejosa, ni obra temerariament, ni s'ensuper-beix,
5 Nos ambiciosa, no cerca sos profits, nos irrita, ni pensa mal,
6 Nos gosa en l'iniquitat, sinó ques complau en la veritat:
7 Tot ho aguanta, tot ho creu, tot ho espera, y ho sufreix tot.
8 La caritat may decau; per mes ques acabian las profecías, cessian las llengua, y sia destruida la ciencia.
9 Puix coneixem en part, y en part profetisam.
10 Emperó quant lo ques perfet vinga, será abolit lo ques en part.
11 Quant jo era un noy, parlava com un noy, comprenia com un noy, y judicava com un noy. Mes quant vaitg esser home fet, dexí correr las cosas de noy.
12 Ara vehem com per un mirall obscurament, mes llavors cara á cara. Ara conech en part, mes llavors coneixeré tant be com so conegut.
13 Ara permaneixen eixas tres cosas, fe, esperansa, y caritat; emperó la major d'ellas es la caritat.
Lo do de llenguas es inferior al de profecía. Se ha de usar dels dons pera edificació del prohisme. Deu es un Deu de pau. Las donas deuhen callar en l'Iglesia.
1 Seguiu la caritat, cobdiciau los dons espirituals, sobre tot lo de profecía.
2 Perqué aquell que parla en llengua desconeguda, no parla als homes, sinó á Deu, perqué ningun home l'enten. Y en esperit parla los misteris.
3 Mes aquell que profetisa, parla als homes per edificació, y exortació, y consol.
4 Aquell que parla una llengua desconeguda, s'edifica á sí mateix; mes aquell que profetisa, edifica l'Iglesia de Deu.
5 Y jo voldría que tots parlasseu llenguas, emperó molt mes que profetisasseu; puix major es lo qui profetisa quel que parla llenguas, á no ser que interpretia, peraque l'Iglesia rebia edificació.
6 Ara donchs, germans, si jo vingués á vosaltres parlant llenguas, ¿de queus aprofitaré, á no ser queus parlia ó en revelació, ó en ciencia, ó en profecia, ó en doctrina?
7 Y certament que fins las cosas inanimadas que donan sonido, com la flauta y l'harpa, sinó forman diferencia de sons, ¿com se distingirá lo ques toca ab flauta, ó lo que ab harpa?
8 Puix si la trompeta dona un so incert, ¿quis preparará pera la batalla?
9 Axí també vosaltres, si per la llengua no donau paraulas claras, ¿com se sabrá lo ques diu? Certament parlaréu al ayre.
