Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/237

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
235
1 CORINTHIS, I.

16 Que siau obedients á eixos tals, y á tot aquell quens ajuda, y treballa.
17 Y m'alegro de la vinguda d'Estéfana, y de Fortunat, y d'Acháich; puix lo queus faltava á vosaltres, ho supliren ells:
18 Perqué referen mon esperit, yl vostre. Teniu donchs consideració á tals personas.
19 Vos saludan las Iglesias del Asia. Vos saludan molt en lo Senyor, Aquila y Priscilla, ab l'Iglesia de sa casa, en la quem trobo allotjat.
20 Vos saludan tots los germans. Saludauvos los uns als altres ab bes sant.
21 La salutació de mi, Pau, ab ma propia ma.
32 Si algú no ama á nostre Senyor Jesu-Christ, sia anatema, Maran Atha.
23 La gracia de nostre Senyor Jesu-Christ sia ab vosaltres.
24 Mon amor sia ab tots vosaltres en Christo Jesús. Amen.


SEGONA EPISTOLA
DEL
APOSTOL SANT PAU ALS CORINTHIS.
CAPITOL I.

S'escusa l'Apóstol de no haver anat avans á visitarlos, després de ferlos véurer la sinceritat de son cor y de sa doctrina.

PAU, Apóstol de Jesu-Christ per la voluntat de Deu, yl germá Timotheu, á l'Iglesia de Deu que está en Corinthi, ab tots los sants que hi ha en tota la Achaya:
2 Gracia sia á vosaltres, y pau, de Deu nostre Pare, y del Senyor Jesu-Christ.
3 Benehit sia lo Deu y Pare de nostre Senyor Jesu-Christ, lo Pare de las misericordias, y Deu de tota consolació,
4 Lo qual nos consolá en tota nostra tribulació, peraqué pugam també nosaltres consolar á aquells ques troban en tot treball, ab lo consol ab que nosaltres som consolats de Deu.
5 Perqué á la manera ab que abundan en nosaltres las afliccions de Christo, axí abunda també nostra consolació per Christo.
6 Y si com atribulats, es pera vostra consolació y salvació; y si com consolats, es pera vostra consolació; si som confortats, pera vostra confortació es y salvació; la qual obra sufriment de las mateixas afliccions que patim nosaltres també:
7 De manera, que nostra esperansa en vosaltres es ferma, sabent que axí com sou participadors de las afliccions, ho seréu també de la consolació.
8 Perqué no volem, germans, que ignoreu las tribulacions que tinguerem en l'Asia; perqué nos oprimiren de una manera tant superior á nostras forsas, que arribarem á desesperar de la vida: