viurer junt ab vosaltres.
4 Gran confiansa tinch envers vosaltres, y molts motius de gloriarme per vosaltres, estich ple de consol, y sobreabundant de goitg en tota nostra tribulació.
5 Perqué quant nosaltres haguerem arribat á Macedonia, nostra carn no tingué repós algun, ans be sufrirem moltas tribulacions, combats exteriors y temors interiors.
6 Emperó Deu, que conforta als humils, nos ha consolat ab la vinguda de Tito;
7 Y no sols ab sa vinguda, sinó també ab lo consol que tingué en vosaltres, al referirnos vostre desitg, vostres plors, y vostre zel envers mi, de modo que jo tinguí gran plaher.
8 Perqué encaraqué jous entristí ab una carta, nom arrepentesch, encaraquem pesá; perqué veitg que aquella carta encaraqué per un poch de temps vos contristá;
9 Ara m'alegro, no de la tristesa que tinguereu, sinó de queus entristireu per arrepentiment. Perqué vos contristareu segons Deu, de manera que ningun dany haveu sufert per nosaltres.
10 Perqué la tristesa ques segons Deu, produheix arrepentiment durader pera salvació; emperó la tristesa del mon produheix mort.
11 Y veus aquí aqueix mateix contristarvos segons Deu quanta ansietat no produheix en vosaltres, si, ¡que purificació, que indignació, que temor, que desitg, que zel, que venjansa! En tot vos haveu mostrats purs en aquest negoci.
12 Y axí encaraquéus escriguí, no ho fiu per causa d'aquell que feu l'agravi, ni per aquell quel sufrí, sinó pera manifestar la solicitut que tenim per vosaltres
13 Devant de Deu. Y per aixó nos havem consolat. Emperó en nostre consol nos havem regositjat mes en lo goitg de Tito, per quant son esperit fou recreat de tots vosaltres.
14 Y si en alguna cosa m'he gloriat ab ell de vosaltres, nom avergonyesch; ans be com tot lo queus parlarem fou en veritat, axí també lo havernos gloriat ab Tito ha resultat ser veritat.
15 Y son entranyable amor creix mes envers vosaltres, quant se recorda de la obediencia de tots vosaltres, de com lo rebereu ab temor y ab reverencia.
16 Me regositjo donchs de que en totas las cosas tinch confiansa en vosaltres.
Ab l'exemple dels Macedonis exorta l'Apóstol als Corintis á que contribuhescan ab grans almoynas al socorro dels Christians pobres de Jerusalem.
1 Axi mateix vos fem á saber, germans, la gracia de Deu que ha estat donada á las Iglesias de Macedonia;
2 So es, com en la gran proba de tribulació tingueren ells abundancia de goitg, y sa extremada pobresa abundá en las riquesas de sa simplicitat:
3 Perqué jols so testimoni de que segons sas forsas, y encara sobre sas forsas, tingueren voluntat,
4 Demanant ab molts prechs que rebessem la gracia y la comunicació del ministeri ques dona als sants.
5 Y ho feren, no com nosaltres esperavam, sinó que s'entregaren primer al Senyor, y després á nosaltres per voluntat de Deu.
6 De manera que pregarem á Tito, que axí com comensá acabás en vosaltres també esta gracia;
7 A fi de que com en tot abundau
