Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/265

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
263
PHILIPIANS, IV.

per amor del qual tot ho he perdut, y ho conto com fems, ab tal que guanyia á Christo,
9 Y sia trobat en ell, sens tenir ma propia justicia, que es de la lley, sinó la ques per la fe de Christo Jesús: la justicia, ques de Deu per la fe;
10 Peraqué puga coneixer á ell, yl poder de sa resurrecció, y la comunicació de sos sufriments, essent conforme á sa mort;
11 Per si d'alguna manera puch arribar á la resurrecció ques dels morts:
12 No que l'haja alcansada ja, ni que sia jo perfet; emperó seguesch ma carrera, per véurer si d'alguna manera puch alcansar alló pera lo qual vaitg esser pres de Christo Jesús.
13 Germans, jo no considero haverho ja alcansat; mes jo fas aixó olvidant las cosas que quedan derrera, y avantsantme á las que están devant,
14 Corro envers la marca per' alcansar lo premi de la alta vocació de Deu en Christo Jesús.
15 Y axí siam tots los que som perfets d'un mateix sentiment: y si en alguna cosa pensau d'altra manera, Deu també vos ho revelará.
16 Mes en quant á lo que havem ja arribat, tingam uns mateixos sentiments, y permanescam en una mateixa regla.
17 Siau, germans, imitadors meus y no perdeu de vista als que caminan axí, segons l'exemple que teniu nostre.
18 Perqué molts caminan, (dels quals vos he dit altras vegadas, y ara ho repetesch plorant) que son enemichs de la creu de Christo;
19 Lo fi dels quals es la perdició; lo Deu dels quals es son ventre, y la gloria dels quals es en sa confusió que gustan de cosas terrenals.
20 Emperó nostra conversació es en los cels, d'ahont esperam també al Salvador nostre Senyor Jesu-Christ,
21 Lo cual transformará nostre vil cos pera ferlo semblant á son cos gloriós, segons aquell poder ab que pot subjectar també á sí totas las cosas.

CAP. IV.

Ultima exortació del Apóstol á la práctica de totas las virtuts, y son agrahiment per lo socorro que li havian enviat.
1 Per lo tant, germans meus caríssims y molt desitjats, que sou mon goitg y ma corona, perseverau axí ferms en lo Senyor, amats meus.
2 Prego á Evodia, y suplico á Syntique, que sian del mateix sentiment en lo Senyor.
3 Y també te demano, company fiel, que ajudias á aquellas que treballaren ab mi en l'Evangeli ab Climent, y ab los demés quem ajudaren, los noms dels quals están en lo llibre de la vida.
4 Regositjaus sempre en lo Senyor, y altra vegada vos ho dich, Regositjaus.
5 Sia notoria vostra modestia á tots los homes. Lo Senyor está prop.
6 No tingau afany per cosa alguna, ans be en totas las cosas, ab pregarias, y súplicas, ab acció de gracias, sian presentadas á Deu vostras peticions.
7 Y la pau de Deu, que sobrepuja á tot enteniment, guardia vostres cors, y vostres sentiments en Christo Jesús,
8 Per lo demés, germans, tot lo ques verdader, tot lo ques honest, tot lo ques just, tot lo ques sant, tot lo ques amable, tot lo ques de bona fama, si hi ha alguna virtut, si hi ha alguna alabansa, pensau en es-