Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/271

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


EPISTOLA PRIMERA
DEL
APOSTOL SANT PAU ALS TESSALONICHS.

CAPITOL I.

Alaba l'Apóstol als Tessalónichs, per haver estat un exemple als demés fidels en lo fervor de sa fe, esperansa, y caritat, en mitg de las tribulacions.
PAU, y Silva, y Timotheu, á l'Iglesia dels Tessalónichs en Deu Pare y en lo Senyor Jesu-Christ.
2 Gracia á vosaltres, y pau de part de Deu nostre Para y del Senyor Jesu-Christ. Donam sempre gracias á Deu per tots vosaltres, fent memoria sens cessar de vosaltres en nostras oracions,
3 Recordantnos de l'obra de vostra fe, y del treball, y de la caritat, y de la paciencia de l'esperansa en nostre Senyor Jesu-Christ devant de Deu y Pare nostre:
4 Sabent, amats germans, que vostra elecció es de Deu;
5 Perqué nostre Evangeli no vingué á vosaltres solament en paraula, sinó també en virtut, y en l'Esperit Sant, y en gran plenitut, perqué sabeu quals forem entre vosaltres per amor vostre.
6 Y vosaltres vos haveu fet imitadors nostres y del Senyor, rebent la paraula en mitg de molta tribulació, ab goitg del Esperit Sant:
7 De manera que vosaltres haveu estat l'exemple á tots los que han cregut en Macedonia y en Achaya;
8 Perqué per vosaltres fou divulgada la paraula del Senyor, no sols en la Macedonia y en la Achaya, sinó ques propagá per totas parts la fe que teniu envers Deu, de modo que nosaltres no tenim necessitat de dir cosa alguna:
9 Perqué ells mateixos publican de nosaltres quina entrada tinguerem en vosaltres; y com vos convertireu dels ídols á Deu, pera servir al Deu viu y verdader.
10 Y pera esperar dels cels, á son Fill Jesús, á qui ressuscitá d'entrels morts, lo qual nos deslliurá del ira que ha de venir.

CAP. II.

Fa present l'Apóstol als Tessalónichs la llibertat, desinterés, y sel ab quels predica l'Evangeli; y també l'amor entranyable quels professa per rahó de sa constancia en la fe.
1 Perque vosaltres mateixos sabeu, germans, que nostra entrada en vosaltres no fou vana;
2 Ans be havent primer patit y estat afrontats, com sabeu, en Filippi, tinguerem valor en nostre Deu pera predicarvos l'Evangeli de Deu ab gran solicitut.
3 Perqué nostra exortació no fou d'error, ni de inmundicia, ni ab engany,
4 Sinó que axí com fórem aprobats de Deu peraqué sens confiás l'Evangeli, axí parlarem, no com