Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/277

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nadament, y no segons la tradició que rebé de nosaltres;
7 Perqué vosaltres mateixos sabeu com debeu imitarnos; per quant nons portarem desordenadament entre vosaltres,
8 Ni menjarem lo pá de grat á costa de ningú, sinó ab treball y fatiga, treballant de nit y de dia, pera no ser gravosos á ningú de vosaltres:
9 Y no perqué no tinguesseu potestat, sinó pera oferirvos en nosaltres mateixos un exemple que imitasseu.
10 Perqué fins quant estavam ab vosaltres vos intimavam assó: Quel que no vol treballar, no menjia.
11 Perqué havem ohit que entre vosaltres hi ha alguns inquiets que van desordenats, que no treballan de ninguna manera, sinó que s' ocupan en lo que nols va res.
12 A estos donchs ques conduheixen d'aquesta manera, los manam y exortam per nostre Senyor Jesu-Christ, que treballian quietament, y menjian son propi pá.
13 Y vosaltres, germans, nous canseu de fer be.
14 Y si algú no obehís lo que ordenam per nostra carta, senyalaulo y no tingau comunicació ab ell, á fi de que s'avergonyesca.
15 Ab tot nol mireu com á enemich, ans be corretgiulo com á germá.
16 Yl mateix Senyor de la pau vos donia pau sempre, y en totas parts. Lo Senyor sia ab tots vosaltres.
17 La salutació de mi, Pau, ab ma propia ma, ques lo senyal en cada carta. Axí escrich.
18 La gracia de nostre Senyor Jesu-Christ sia ab tots vosaltres. Amen.

EPISTOLA PRIMERA
DEL
APOSTOL SANT PAU A TIMOTHEU.

CAPITOL I.

Encarrega l'Apóstol á Timotheu que impedesca las doctrinas novas y qüestions inútils que no fomentan la caritat, que es lo fi de la lley. Obligacions del Ministeri Episcopal.
1 PAU Apóstol de Jesu-Christ per manament de Deu, Salvador nostre, y del Senyor Jesu-Christ, esperansa nostra:
2 A Timotheu caríssim fill en la fe. Gracia, misericordia, y pau de part de Deu Pare y de nostre Senyor Jesu-Christ.
3 Com jot supliqui quet quedasses en Efesi, quant jo partí per la Macedonia, á fi de que amonestasses á alguns que no ensenyassen altra doctrina,
4 Nis ocupassen en faulas y genealogías interminables, las quals abans excitan disputas que edificació de Deu, que es en la fe.
5 Puix lo fi del manament es la caritat procehint de cor pur, y de bona conciencia, y de fe no finjida:
6 De la qual desviantse alguns, s'han entregat á parladurías vanas,
7 Volent ser doctors de lley, sens enténdrer ni lo que diuhen, ni