Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/28

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

32 Llavors lo cridá son amo y li digué: ¡O criat pervers! jot perdoní tot lo deute perqué m'ho suplicares:
33 ¿No debías donchs tu tenir compassió també de ton company, axís com jon tinguí de tu?
34 Y irritat son amo lo feu entregar als atormentadors fins que hagués pagat tot quant debía.


CAP. XIX.

Ensenya Jesús que lo matrimoni es indisoluble, que sols hi ha una causa per la separació ó divorci. Dona consells sobre la perfecció. Parla de la dificultat de salvarse los richs, y del premi de aquells que per amor seu renuncian totas las cosas.
1 Y succehi que quant Jesús hagué acabat estas pláticas, partí de Galiléa y vingué als confins de la Judéa al altra banda del Jordá.
2 Y lo seguí una gran multitut de gent; y los curá allí.
3 Y s'acercaren á ell los Fariséus pera tentarlo, dihent: ¿Es lícit á un home repudiar sa muller per qualsevol causa?
4 Ell los respongué dihent: ¿No haveu llegit quel que criá l'home desdel principi, criá mascle y famella?
5 Y digué per aixó: Deixará l'home á pare y mare, y s'unirá ab sa muller, y serán dos en una carn.
6 Axí que ja no son duas, sinó una carn. Per lo tant lo que Deu juntá, nou separia l'home.
7 Y ells replicaren: ¿Perqué donchs maná Moysés donar carta de repudi y despatxarla?
8 Ell los digué: Perqué Moysés per la duresa de vostres cors vos permeté repudiar á vostras mullers: mes al principi no fou així.
9 Y jous dich, que qualsevol que repudihi á sa muller á no ser per causa de fornicació, y ne prenga un altra, comet adulteri; y aquell ques casia ab la repudiada comet adulteri.
10 Los deixebles li digueren: Si tal es la condició del home respecte de sa muller, no es convenient lo casarse.
11 Ell los digué: No tots son capassos d'aixó, sinó aquells á qui s'ha concedit.
12 Perqué hi ha eunuchs que nasqueren axí del ventre de sa mare; y hi ha eunuchs que ho foren per los homes; y hi ha eunuchs ques castraren á si mateixos por amor del regne del cel. Qui sia capás d'aixó queu sia.
13 Llavors li presentaren uns infants, peraqué imposás las mans sobre d'ells y orás: emperó los deixebles los reprenían.
14 Y Jesús los digué: Deixau estar als infants, y nols destorveu de venir á mi; puix dels tals es lo regne del cel.
15 Y quant los hagué imposat las mans, sen aná d'allí.
16 Y veus aquí vingué un y li digué: Bon Mestre, ¿que faré jo de bo pera conseguir la vida eterna?
17 Ell li digué: ¿Perquém dius bo? No hi ha sinó un ques bo, y es Deu. Emperó si vols entrar en la vida guarda los manaments.
18 Ell li digué, ¿Quins? Y Jesús respongué: No matarás: no cometerás adulteri: no robarás: no llevarás falsos testimonis:
19 Honra á ton pare y á ta mare; y amarás á ton prohisme com á tu mateix.
20 Lo jove li diu: Jo he guardat totas aquestas cosas desde ma juventut: ¿que mes me falta ara?
21 Jesús li digué: Si vols esser perfet, ves, ven tot quant tens y donau als pobres, y tindrás un tresor