trat envers son nom, en lo que haveu ministrat y ministrau als sants.
11 Y nosaltres desitjam que cada hu de vosaltres manifestia lo mateix zel fins al fi, per la completa seguretat de l'esperansa;
12 Peraqué nous fassau peresosos, sinó imitadors d'aquells que mediant la fe y la paciencia heredan las promesas.
13 Perqué quant Deu feu la promesa á Abraham, com no pogués jurar per altre major, jurá per sí mateix,
14 Dihent: Certament benehint te benehiré, y multiplicant te multiplicaré.
15 Y axí després d'haver sufert ab paciencia conseguí la promesa.
16 Perquéls homes certament juran per qui es major que ells; yl jurament fet en confirmació es per ells lo terme de tota disputa.
17 Per lo qual Deu, volent mostrar mes cumplidament als hereus de la promesa l'immutabilitat de son consell, lo confirmá ab jurament;
18 A fi de que per duas cosas immutables (en las que era impossible que Deu mentís) tinguessem nosaltres un poderós consol, nosaltres que havem volat pera refugi á agafarnos de l'esperansa que sens havía proposat:
19 La qual tenim com un áncora ferma y segura de l'ánima, y que penetra fins en lo que está del vel pera dintre:
20 Ahont ha entrat per nosaltres lo precursor Jesús, constituhit Pontífice pera sempre, segons l'ordre de Melchisedech.
Jesu-Christ es verdader Sacerdot segons l'ordre de Melchisedech; y ab son Sacerdoci, que es etern, queda abolit lo de Leví. Jesu-Christ es Pontífice soberá, y prega á son Etern Pare, no pera sí, sinó pera nosaltres.
1 Perque est Melchisedech, rey de Salem, sacerdot de Deu altíssim, que isqué al encontre d'Abraham quant tornava de la derrota dels reys, yl benehí,
2 A qui Abraham doná també lo delme de totas las cosas, essent primerament per interpretació rey de justicia, y després d'aixó rey de Salem, que es rey de pau.
3 Sens pare, sens mare, sens genealogia, no tenint principi de dias, ni fi de vida, fet emperó semblant al Fill de Deu, permaneix sacerdot pera sempre.
4 Considerau donchs quant gran era aquest home, á qui fins lo Patriarca Abraham doná lo delme de las cosas millors.
5 Y certament los que d'entrels fills de Leví reben lo sacerdoci, tenen lo manament de péndrer los delmes del poble, segons la lley, so es, de sos germans; encaraqué ells isquéren també dels lloms d'Abraham.
6 Mes aquell, lo llinatge del qual no es contat entrells, prengué delmes d'Abraham, y benehí al que tenia las promesas.
7 Y sens contradicció, lo qui es menor reb la benedicció del major.
8 Aquí certament prenen delmes los homes que moren; emperó allí los reb aquell de quis dona testimoni que viu.
9 Y (com jo puch dirho) lo mateix Leví, que rebé los delmes, pagá delme en Abraham.
10 Perqué encara estava ell en los lloms de son pare, quant Melchisedech isqué al encontre d'Abraham.
11 Y si la perfecció fos pel Sacerdoci Levitich, (puix baix d'ell lo po-
