á la montanya será apedregada.
21 Y era tant espantós lo ques veya, que Moysés digué: Espavordit estich y tremolant.
22 Mes vosaltres haveu vingut á la montanya de Sion y á la ciutat de Deu viu, la celestial Jerusalem, y á una companyía de molts mils d'ángels,
23 Y á la general assambléa de l'Iglesia dels primogénits que están escrits en lo cel, y á Deu Jutge de tots, y als esperits dels justos ja perfets.
24 Y á Jesús medianer del Nou Testament, y al aspersió d'aquella sanch que parla millor que la d'Abel.
25 Mirau que no refuseu al que parla. Perqué si no escaparen aquells que despreciaren als quels parlava sobre la terra, molt menos nosaltres si refusam al quens parla desdel cel.
26 La veu del qual commogué llavors la terra; emperó ara nos promet, dihent: Encara una vegada; y jo commouré no tant sols la terra, sinó també lo cel.
27 En aixó que diu: Encara una vegada, declara la mudansa de las cosas ques commouhen com cosas fetas, peraqué permanesquian aquellas que no poden ser conmogudas.
28 Y axí rebent un regne immovible tenim gracia; per la que agradant á Deu lo servim ab sant temor y reverencia.
29 Perqué nostre Deu es foch consumidor.
Los exorta al exercici de las virtuts Cristianas, com son, caritat, hospitalitat, misericordia, castedat, y á la conformitat ab la voluntat de Deu.
1 Continuhi entre vosaltres la caritat fraternal.
2 Y no olvideu l'hospitalitat;puix per ella alguns sens saberho hospedaren ángels.
3 Recordauvos dels presos, com si vosaltres fosseu presos ab ells, y dels afligits, com si vosaltres estiguesseu també en son cos.
4 Sia en tots honest lo matrimoni y lo llit immaculat; perqué Deu judicará als fornicaris y als adúlteros.
5 Sian vostras costums sens avaricia, contentantvos ab lo present, perqué ell digué: Not deixaré, nit desampararé.
6 De manera que pugam dir ab confiansa: Lo Senyor es mon ajuda, no temeré cosa que'm puga fer home.
7 Recordauvos de vostres superiors, los quals vos han parlat la paraula de Deu; y la fe dels quals haveu d'imitar considerant lo fi de sa conversació.
8 Jesu-Christ, lo mateix ahir, y vuy, y pera sempre.
9 Nous deixeu desencaminar per doctrinas vanas y peregrinas: perqué es molt bo fortificar lo cor ab la gracia, no ab viandas, que no aprofitan als que van detrás d'ellas.
10 Tenim un altar, del qual no tenen facultat de menjar los que serveixen al tabernacle.
11 Perqué los cossos d'aquells animals, la sanch dels quals ofereix lo Pontífice per lo pecat en lo santuari, son cremats fora del campament.
12 Per lo qual també Jesús, pera santificar al poble per sa sanch, patí fora del portal.
13 Exim donchs fora del campament á ell, portant sos oprobis.
14 Perqué no tenim aquí ciutat permanent, emperó cercam la que está per venir.
15 Oferim donchs per ell á Deu sacrifici d'alabansa sens cessar, que
