Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/304

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
302
JAUME, II.

9 Lo germá ques humil glorihis en sa exaltació,
10 Yl rich en sa humilitat, perqué passará com la flor del herba:
11 Perqué axí com al exir lo sol ab ardor se seca l'herba, y cau sa flor, ys pert sa vistosa hermosura, axí també lo rich s'enmustuheix en sos camins.
12 Benaventurat l'home que sufreix tentació; perqué després que será probat rebrá la corona de vida que Deu ha promés als quel aman.
13 No diga ningú quant sia tentat que es tentat de Deu; perqué Deu no pot ser tentat dels mals, y ell no tenta á ningú.
14 Sinó que cada qual es tentat quant es arrastrat, y alhagat de sa propia concupiscencia.
15 Llavors quant la concupiscencia ha concebut, pareix lo pecat, yl pecat quant es consumat engendra mort.
16 Donchs no vullau errar, germans meus caríssims.
17 Tota dádiva bona y tot do perfet es de dalt, y descendeix del Pare de las llums, en qui no hi ha mudansa ni sombra de cambi.
18 Perqué de sa propia voluntat nos ha engendrat ab la paraula de veritat, peraqué nosaltres siam com primicias de sas criaturas.
19 Vosaltres ho sabeu, germans meus caríssims. Per aixó sia tot home prompte en ohir, peró tard en parlar, y tard en irritarse.
20 Perqué l'ira del home no obra la justicia de Deu.
21 Per lo tant llansant tota immundicia y abundancia de malicia, rebeu ab mansuetut la paraula que ha estat empeltada en vosaltres, y que pot salvar vostras ánimas.
22 Siau donchs practicadors de la paraula, y no ohidors tant solament, enganyantvos á vosaltres mateixos.
23 Perqué si algú es ohidor de la paraula, y no la practica, ell es com un home que contempla en un mirall son natiu rostro;
24 Perqués mirá á sí mateix, y sen aná, y luego s'olvidá de quin home havía estat.
25 Emperó aquell que contemplia en la lley perfeta de la llibertat, y perseveria en ella, no sent ohidor olvidadís, sinó practicador d'obra, aqueix será benaventurat en sa obra.
26 Si algú donchs se té per religiós, y no refrena sa llengua, sinó que enganya son cors, la religió d'est es vana.
27 La religió pura y sens mácula devant de Deu y del Pare es aquesta: Visitar als horfans y á las víudas en sas tribulacions, y preservarse de la corrupció d'aquest mon.

CAP. II.

Adverteix l'Apóstol que l'accepció de personas no es conforme á la fe de Jesu-Christ, y que la fe sens obras es com un cos sens ánima.
1 Germans meus, no poseu la fe de nostre Senyor Jesu-Christ, Senyor de la gloria, en accepció de personas.
2 Perqué si entrás en vostra congregació algun varó, portant anell d'or, ab vestidura preciosa, y entrás també un pobre ab un mal vestit,
3 Y atenent al que ve vestit magníficament li diguesseu: Séntat tu en aquest bon lloch, y diguesseu al pobre: Estat tu allí en peu, ó séntat aquí devall la peanya de mos peus:
4 ¿No sou donchs parcials en vosaltres mateixos? ¿y no sou jutges de pensaments inichs?
5 Ohiu, germans meus caríssims, ¿per ventura no ha elegit Deu als pobres d'aquest mon pera ser richs en fe, y hereus del regne que pro-