poch de foch quant gran bosch incendia!
6 Y la llengua es foch, un mon de maldat. Axí la llengua se conta entre nostres membres la que contamina tot lo cos, y inflama la roda de nostra vida, inflamada ella del foch infernal.
7 Perqué tota especia de bestias, y de aucells, y de serps, y d'altras cosas del mar se doma. Y la naturalesa del home las ha domadas totas.
8 Peró ningun home pot domar la llengua, ques un mal que no cessa, y está plena de matsina mortal.
9 Ab ella benehim á Deu y al Pare y ab ella malehim als homes que fóren fets á semblansa de Deu.
10 D'una mateixa boca proceheix benedicció y maledicció. Germans meus, no convé que feu tal cosa.
11 ¿Per ventura una font per un mateix canal mana aygua dolsa y amarga?
12 ¿Per ventura, germans meus, pot la figuera fer rahims, y la parra figas? Axí la fonts salada no pot manar aygua dolsa.
13 ¿Qui d'entre vosaltres es sabi y instruhit? Móstria per la bona conversació sas obras en mansuetut de sabiduría.
14 Emperó si teniu un zel amarch y hi ha discordias en vostres cors, nous glorieu, ni siau mentiders contra la veritat.
15 Perqué aquesta sabiduría no es la que baixa de dalt, sinó terrena, sensual, diabólica.
16 Puix allá ahont hi ha enveja y disputa, allí hi ha inconstancia y tota obra mala.
17 Emperó la sabiduría que baixa de dalt, primerament es casta, després pacífica, modesta, dócil, ques acomoda á lo ques bo, plena de misericordia y de bons fruyts, no judicadora ni fingida.
18 Yl fruyt de justicia se sembra en pau per aquells que fan pau.
Discordias y altres mals que causan las passions desenfrenadas. Debem evitar la murmuració y sométre ns á la Divina Providencia.
1 ¿D'ahont venen las disputas y plets entre vosaltres? ¿No venen d'aquí de vostras concupiscencias, que fan la guerra en vostres membres?
2 Cobdiciau, y no teniu; matau, y envejau; y no podeu conseguir vostres desitgs: pledejau y feu la guerra, y ab tot no alcansau, perqué no demanau.
3 Demanau, y no rebeu: y aixó es perqué demanau mal, pera satisfer vostras passions.
4 Adúlteros, ¿no sabeu que la amistat d'aquest mon es enemiga de Deu? Quiscun donchs que vulla ser amich de aquest sigle se constituheix enemich de Deu.
5 ¿Pensau per ventura que l'Escriptura diu en va: L'esperit que habita en vosaltres cobdicia ab enveja?
6 Emperó ell dona major gracia. Per aixó diu: Deu resisteix als superbos y dona gracia als humils.
7 Someteuvos donchs á Deu; y resistiu al diable, y fugirá de vosaltres.
8 Acercauvos á Deu, y ell s'acercará á vosaltres. Pecadors, netejau vostras mans, yls que sou d'ánimo doble purificau los cors.
9 Afligiuvos, lamentauvos, y plorau: convertesquis vostra rialla en plor, y vostre goitg en tristesa.
10 Humiliauvos á la presencia del Senyor, y ell vos exaltará.
11 Germans, no digau mal los uns dels altres. Lo qui diu mal de
