Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/31

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que ton Rey ve, ple de mansuetut, envers tu, assentat sobre una somera y son pollí, fill de la que está avesada al jou.
6 Y los deixebles sen anaren, y feren lo quels havía manat Jesús,
7 Y menaren la somera y lo pollí, y posaren sobre d'ells sos vestits, y lo feren assentar demunt.
8 Y una gran multitut de gent estenía sas vestiduras en lo camí; y altres tallavan ramas d'arbres y las estenían en lo camí.
9 Y la turba que anava devant, y la que venía detrás, cridavan, dihent: ¡Hosana al Fill de David! ¡Benehit sial qui ve en lo nom del Senyor! ¡Hosana en las alturas!
10 Y havent entrar en Jerusalem, se conmogué tota la ciutat, dihent: ¿Qui es aquest?
11 Y la gent responía: Aquest es Jesús lo Profeta de Nazaret de Galiléa.
12 Y entrá Jesús en lo temple de Deu, y treya fora á tots los que venían y compravan en lo temple; y trabucá las taulas dels cambiadors, yls sitis dels que venían palomas;
13 Yls digué: Escrit está: Ma casa será anomenada casa de oració: emperó vosaltres l'haveu convertida en cova de lladres.
14 Y s'acercaren á ell cegos y coixos en lo temple yls curá.
15 Mes vehent los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas las maravellas que havia fet, y als petits clamant en lo temple, y dihent: ¡Hosana al Fill de David! se indignaren,
16 Y li digueren: ¿No ohiu lo que aquestos diuhen? Y Jesús los respongué: Sí, ¿no haveu vosaltres llegit, que de la boca dels petits y dels que maman tragueres alabansa perfeta?
17 Y deixantlos sen aná fora de la ciutat á Bethania, y se quedá allí.
18 Yl endemá dematí, quant tornava á la ciutat, tingué fam.
19 Y vehent una figuera prop del camí s'acercá á ella, y no trobanthi mes que fullas li digué: Per maymés nasca fruit de tu. Y al punt quedá seca la figuera.
20 Y quant los deixebles vegeren aixó, se maravellaren y deyan: ¡Com s'ha secat al instant la figuera!
21 Jesús responent los digué: En veritat vos dich, que si tinguesseu fe, y no dubtasseu, no tant solament faríau lo de la figuera, sinó que si diguesseu á esta montanya: Apártat y tírat al mar, se verificaría.
22 Y totas las cosas que demaneu en la oració, tenint fe, las conseguiréu.
23 Y havent anat al temple, los Prínceps dels Sacerdots y los ancians del poble s'acercaren á ell en ocasió en que estava ensenyant, y li digueren: ¿Ab quina autoritat fas tu aquestas cosas? ¿Y quit ha donat tal potestat?
24 Responent Jesús los digué: També jous vull preguntar una cosa, que si me la diheu, vos diré igualment ab quina potestat faig jo aquestas cosas.
25 ¿Lo baptisme de Joan d'ahont era? ¿Del cel ó dels homes? Y ells discurrian entre sí, dihent:
26 Si dihem que del cel, nos dirá: ¿Puix perqué nol creguereu? Y si dihem, dels homres, temem al poble; perqué tothom tenía á Joan per un Profeta.
27 Y respongueren á Jesús, dihent: Nou sabem. Y ell los digué: Ni jous diré donchs ab quina potestat faig jo aquestas cosas.
28 ¿Emperó queus apareix? Un home tenía dos fills, y acercantse al primer li diu: Fill, ves avuy á tre-