Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/310

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
308
1 PERE, III.

no será confundit.
7 Ella es donchs honra á vosaltres que creheu; emperó pels incréduls, la pedra que refusaren los que edifican, aqueixa fou feta cap de cantó;
8 Y pedra d'ensopech, y pedra d'escándol pels que ensopegan en la paraula, y no creuhen en alló per lo qual fóren ordenats.
9 Mes vosaltres sou lo llinatge elegit, lo sacerdoci real, la nació santa, lo poble d'adquisició; peraqué publiqueu las alabansas d'aquell queus ha cridat de las tenebras á sa maravellosa llum:
10 Vosaltres que en altre temps no erau poble, mes ara sou poble de Deu; que no havíau alcansat misericordia, mes ara haveu alcansat misericordia.
11 Vos suplico, caríssims, com á estrangers y pelegrins, queus abstingau dels desitgs carnals que combaten contra l'ánima,
12 Tenint vostra conducta honesta entrels Gentils; peraqué axí com ara murmuran de vosaltres com á malfactors, considerantvos per vostras obras bonas que veurán, glorifiquian á Deu en lo dia de la visitació.
13 Someteuvos donchs á tota ordenansa d'humana criatura per amor del Senyor, ja sia al rey, com á superior,
14 O als gobernadors, com enviats per ell pera cástich dels malfactors, y per alabansa dels bons:
15 Perqué tal es la voluntat de Deu, que fent be poseu silenci á l'ignorancia dels homes imprudents:
16 Com á llibres, y no usant la llibertat per capa de la malicia, sinó com servos de Deu.
17 Honrau á tothom. Amau la germandat. Temeu á Deu. Donau honra al rey.
18 Sirvents, siau obedients als amos ab tot temor, no tant sols als bons y moderats, sinó també als de geni impertinent.
19 Puix es digne de gracia, si algú per respecte á Deu sufreix molestias, patint injustament.
20 Perqué ¿quina gloria es, si quant sou abofetejats per vostras faltas ho preneu ab paciencia? Emperó si fent be sufriu ab paciencia, aqueixa es gracia devant de Deu.
21 Puix pera aixó foreu cridats, ja que Christo sufrí també per nosaltres, deixantnos un exemple pera que seguissem sos pasos;
22 Lo qual no pecá, ni fou trobat engany en sa boca;
23 Lo qual essent malehit, no malehía; patint, no amenassava, sinó que s'entregá á aquell quel judicava injustament:
24 Lo mateix que portá nostres pecats en son cos sobrel arbre; peraqué morts nosaltres als pecats visquéssem á la justicia, per las llagas del qual fóreu vosaltres curats.
25 Puix vosaltres erau com ovellas esgarriadas; mes ara vos haveu retornat al Pastor y Bisbe de vostras ánimas.

CAP. III.

Dona saludables avisos als casats en particular, y exorta á tots los fiels á la caritat, y innocencia de vida, y á la paciencia en la adversitat á imitació de Jesu-Christ.
1 Axi mateix las mullers sian obedients á sos marits; á fi de que si alguns no obeheixen la paraula, pugan també sens la paraula, per la conversació de sas mullers, esser guanyats,
2 Quant considerian vostra santa conversació en temor.
3 L'adorno de las quals no sia exterior, ó cabells rissats, ó adornos