Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/32

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ballar en ma vinya.
29 Y responent ell li digué: No vull anarhi. Emperó després s'arrepentí, y sen hi va anar.
30 Y acostantse al altre li digué del mateix modo; y ell responent digué: Ja hi vaig, Senyor; mes no hi va anar.
31 ¿Qual dels dos feu la voluntat del Pare? Ells diuhen: Lo primer. Jesús los diu: En veritat vos dich, que los Publicans y las rameras vos passarán devant en lo regne de Deu.
32 Puix vingué Joan á vosaltres per lo camí de la justicia, y vosaltres nol creguereu: y los Publicans y las rameras lo cregueren, y vosaltres vehent aixó nous arrepentireu després pera créurerlo.
33 Ohiu un'altra parábola: Hi havía un pare de familias que plantá una vinya, y la rodejá de una tanca, y cavant feu allí un cup, y edificá una torre, y l'arrendá á uns pagesos, y s'ausentá lluny.
34 Y quant s'acercá la cullita dels fruits, enviá sos criats als pagesos, peraqué percibissen los fruits d'ella.
35 Emperó los pagesos agarraren als criats, feriren á un, mataren á un altre, y al altre l'apedregaren.
36 Novament enviá altres criats en major número quels primers, y foren tractats del mateix modo.
37 Finalment los enviá son fill, dihent: Tindrán respecte á mon fill.
38 Emperó los pagesos quant vegeren al fill, digueren entre sí: Aquest es l'hereu, veniu, matemlo, y tindrém sa herencia.
39 Y agarrantlo, lo tragueren fora de la vinya, y lo mataren.
40 Quant vinga l'amo de la vinya, ¿quels fará á estos pagesos?
41 Ells li digueren: Destruirá als perversos miserablement, y arrendará sa vinya á altres pagesos, que á son degut temps li pagarán lo fruit.
42 Jesús los diu: ¿No haveu llegit may en las Escripturas: La pedra que recusaren los que edificavan, eixa fou feta cap de cantonada? Aixó fou fet per lo Senyor, y es cosa maravellosa á nostres ulls.
43 Per lo tant vos dich, queus será llevat lo regne de Deu, y donat á gent que produhesca fruits d'ell.
44 Y qualsevol que cayga sobre aqueixa pedra será romput, y aquell sobre qui ella cayga será fet engrunas.
45 Y quant los Prínceps dels Sacerdots y los Fariséus ohiren sas parábolas, comprengueren que parlava d'ells.
46 Y discorrent com péndrerlo tingueren por del poble, perqué era mirat com á Profeta.


CAP. XXII.

Parábola del Rey que convidá á las esposallas de son fill. Si ha de pagarse lo tribut al César. Doctrina sobre la resurrecció. Amor de Deu y del prohisme. Christo fill y Senyor de David.
1 Y responent Jesús, los torná á parlar de nou ab parábolas, dihent:
2 Lo regne del cel es semblant á un Rey que feu las esposallas pera son fill.
3 Y enviá sos criats á que cridassen als convidats á las esposallas; emperó ells no hi volgueren venir.
4 Enviá de nou altres criats, dihent: Diheu als convidats, Veus aquí he aparellat mon dinar, mos toros, y los demes animals grassos son ja morts, tot está á punt. Veniu á las esposallas.
5 Ells emperó no feren cas, y sen anaren, l'un á sa granja, y l'altre á son tráfic.
6 Yls altres agarraren als criats, y després de haverlos ultrajat, los