Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/335

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
333
L'APOCALIPSI, XII.

timoni, la bestia que pujá del abisme fará guerra contra ells, yls vencerá, yls matará.
8 Yls cossos morts d'ells jaurán en los carrers de la gran ciutat que s'apellida espiritualment Sodoma y Egipte, ahont nostre Senyor fou també crucificat.
9 Yls de las tribus, y pobles, y llenguas, y nacions veurán los cossos morts d'ells tres dias y mitg; y no permetrán que sos cossos sian posats en sepulcres.
10 Yls que habitan la terra se regositjarán sobre ells, y s'alegrarán, y s'enviarán regalos los uns als altres; perqué aquestos dos profetas atormentaren als que habitavan sobre la terra.
11 Y al cap de tres dias y mitg entrá en ells l'Esperit de vida enviat de Deu. Y s'alsaren sobre sos peus, y vingué gran temor sobrels quels vegeren.
12 Y oygueren una gran veu del cel que deya: Pujáu aquí. Y pujaren al cel en un núvol; yls vegeren los enemichs d'ells.
13 Y en aquella hora vingué un gran terratrémol, y caygué la desena part de la ciutat: y ab lo terratrémol fóren morts dels homes set mil; yls demés fóren atemorisats, y donaren gloria á Deu del cel.
14 Passá lo segon ay; y veus aquí quel tercer ay vindrá prest.
15 Yl seté ángel tocá la trompeta; y hi hagué en lo cal grans veus, dihent: Los regnes d'aquest mon s'han tornat regnes de nostre Senyor y de son Christo, y ell regnará per los sigles dels sigles. Amen.
16 Yls vint y quatre ancians que estavan sentats en sas cadiras devant de Deu, caygueren sobre sos rostros, y adoraren á Deu, dihent:
17 Vos donam gracias, Senyor Deu Totpoderós, que sou, que erau, y que haveu de venir; perqué haveu rebut vostre gran poder, y haveu regnat.
18 Yls Gentils s'han irritat, y vostra ira ha arribat, yl temps de ser judicats los morts, y de donar gallardó á tos servos los profetas, y als sants, y als que temen vostre nom, petits y grans, y d'exterminar als que han corromput la terra.
19 Y s'obrí lo temple de Deu en lo cel; y l'arca de son testament fou vista en son temple, ys formaren llams y trons, y clamors, y gran pedregada.

CAP. XII.

De la guerra del diable y del antichrist contra l'Iglesia, simbolisada en una dona misteriosa vestida del sol, que pareix un fill, y es perseguida del dragó infernal.
1 Y aparegue en lo cel un gran senyal; una dona vestida del sol, y la lluna sota sos peus, y en son cap una corona de dotse estrellas:
2 Y estant prenyada clamava ab dolors de part, y sufría dolors de parir.
3 Y fou vist un altre senyal en lo cel; y veus aquí un gran dragó vermell, que tenía set caps y deu banyas, y en sos caps set coronas:
4 Y la cua d'ell arrastrava la tercera part de las estrellas del cel, y las feu cáurer sobre la terra; yl dragó se pará devant de la dona que estava de part, á fi de tragarse lo fill luego que ella l'hagués parit.
5 Y parí un fill varó que havía de gobernar totas las nacions ab vara de ferro; y son fill fou arrebatat envers Deu y son trono.
6 Y la dona fugí al desert, ahont tenía un lloch aparellat de Deu, pera ser alimentada allí mil doscents y xixanta dias.