Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/339

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
337
L'APOCALIPSI, XVI.

dels sigles.
8 Yl temple s'umplí de fum per la magestat de Deu y de sa virtut; y no podía entrar ningú en lo temple, fins que fossen consumadas las set plagas dels set ángels.

CAP. XVI.

Terribles efectes de las set copas d'or quels set ángels derraman sobre la terra.
1 Y oygui una gran veu del temple que deya als set ángels: Anau y derramau las set copas de l'ira de Deu sobre la terra.
2 Y aná lo primer, y derramá sa copa sobre la terra; y vingué una llaga cruel y maligna sobrels homes que tenían lo senyal de la bestia, y sobre aquells que adoraren sa imatge.
3 Yl segon ángel derramá sa copa sobrel mar, ys torná sanch com de mort; y morí en la mar tota ánima vivent.
4 Yl tercer derramá sa copa sobrels rius y sobre las fonts de las ayguas, ys convertiren en sanch.
5 Y oyguí á dir al ángel de las ayguas: Vos sou just, Senyor, que sou, que erau, y que seréu, perqué aixó haveu judicat.
6 Perqué derramaren la sanch dels sants y dels profetas, y vos los haveu donat á béurer sanch, perquéu mereixen.
7 Y oyguí que deya un altre desdel altar: Certament, Senyor Deu Totpoderós, vostres judicis son justos y verdaders.
8 Yl quart ángel derramá sa copa sobrel sol, y li fou donat lo abrasar als homes ab ardor y foch.
9 Y s'abrasaren los homes ab gran ardor y blasfemaren lo nom de Deu que té poder sobre aquestas plagas, y no s'arrepentiren pera glorificarlo.
10 Yl quint ángel derramá sa copa sobre lo siti de la bestia; ys torná ple de tenebras son regne, ys mossegaren sas llenguas de dolor.
11 Y blasfemaren al Deu del cel per sos dolors y sas feridas, y no s'arrepentiren de sas obras.
12 Yl sisé ángel derramá sa copa sobre aquell gran riu Eufrates; y s'assecaren sas ayguas, peraqués aparellás lo camí perals reys del Orient.
13 Y vegí exir de la boca del dragó, y de la boca de la bestia, y de la boca del fals profeta, tres esperits immundos á manera de granotas.
14 Perqué son esperits de dimonis, que fan prodigis, y van als reys de la terra y de tot lo mon, pera juntarlos pera la batalla en lo gran dia del Deu Totpoderós.
15 Mirau que vinch com un lladre. Benaventurat lo qui vetlla, y guarda sas vestiduras, peraqué no vaja desnú, y vejan sa vergonya.
16 Yls reunirá tots plegats en un lloch que en Hebreu s'apellida Armagedon.
17 Yl seté ángel derramá sa copa al ayre, y isqué una gran veu del temple desdel trono, que deya: Está fet.
18 Y vingueren llams y trons, y clamors, y hi hagué un gran terratrémol; tal y tan gran, qual no hi ha hagut may desde quels homes están sobre la terra.
19 Y la gran ciutat fou partida en tres part; y caygueren las ciutats de las nacions; y la gran Babilonia vingué en memoria devant de Deu, pera donarli la copa del vi de l'indignació de sa ira.
20 Y tota isla fugí, y las montanyas no fóren trobadas.
21 Y caygué del cel una gran pedregada sobrels homes: cada pedra gran com un talent; yls homes blasfemaren de Deu per rahó de la plaga