Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/49

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

be'ls bots: sinó que deu posarse'l vi novell en bots nous.
23 Y esdevingué altra vegada, que passant lo Senyor per uns sembrats en día de dissapte, sos deixebles s'avansaren, y comensaren á arrancar espigas.
24 Yls Fariséus li deyan: Mira, ¿perqué fan en dissapte lo que nos lícit?
25 Y ell los digué: ¿No haveu may llegit lo que feu David quant se trobá en necessitat, y tingueren fam, ell y los que ab ell estavan?
26 ¿Com entrá en la casa de Deu en temps d'Abiathar, Príncep dels Sacerdots, y se menjá los pans de la proposició, dels quals no era lícit menjarne sinó als Sacerdots, y encara ne doná als que estavan ab ell?
27 Yls deya: Lo dissapte fou fet pera l'home, y no l'home pera'l dissapte.
28 Axí quel Fill del home es també Senyor del dissapte.

CAP. III.

Cura Jesús á un home que tenía la ma seca: es seguit de totes parts: elegeix als dotse Apóstols, y respon ab gran mansuetut als dicteris y blasfemias dels Escribas.
1 Y entra novament en la Sinagoga, y hi havía allí un home que tenía seca una ma.
2 Yl estavan observant, si curaría en dia de dissapte, per'acusarlo.
3 Y digué al home que tenía la ma seca: Alsat al mitx.
4 Yls diu: ¿Es lícit en dia de dissapte fer be, ó mal? ¿salvar la vida, ó llevarla? Emperó ells callavan.
5 Y mirantlos ab indignació, dolentse de la ceguera de son cor, diu al home: Exten ta ma. Y l'extengué, y li fou restablerta la ma com l'altra.
6 Mes los Fariséus exint d'allí tingueren luego consell ab los Herodians contra d'ell, pera veurer com lo farian perdrer:
7 Emperó Jesús se retirá ab sos deixebles envers lo mar, yl seguí una gran multitut de gent de la Galiléa, y de la Judéa,
8 Y de Jerusalem, y de la Iduméa, y del altra ribera del Jordá; yls de la comarca de Tyro y Sidon, quant ohiren las cosas que feya, vingueren á ell en gran multitut.
9 Y maná á sos deixebles, que li tinguessen una barca á punt, per causa del tropell de la gent, á fi de que nol oprimís.
10 Perqué curava á molts, de manera que tots los que patían d'algun mal, s'abalansavan á ell pera tocarlo.
11 Y al véurerlo los esperits impurs, se postravan devant d'ell, y cridavan, dihent:
12 Tu ets lo Fill de Deu. Mes ell los amenassava fortament, peraqué nol descubrissen.
13 Y pujant á una montanya, cridá envers sí á aquells que ell volgué; y vingueren á ell.
14 Y escullí á dotse, peraqué estiguessen ab ell, y per enviarlos á predicar.
15 Yls doná poder pera curar mals, y pera llansar dimonis.
16 Y á Simó li posá lo nom de Pere:
17 Y á Jaume del Zebedeu, y á Joan germá de Jaume, als quals doná lo nom de Boanerges, que vol dir, fills del tro;
18 Y á Andreu, y á Felip, y á Barthomeu, y á Matheu, y á Thomás, y á Jaume de Alfeu, y á Tadeu, y á Simó lo Cananeu,
19 Y á Judas Iscariot, quel entregá.
20 Y vingueren á la casa; y comparegué de nou tanta multitut de gent, que ni pá podían menjar.