21 Y quant ho ohiren los seus, isqueren per'apoderarse d'ell, perqué deyan: Esta fora de sí.
22 Yls Escribas que havían baixat de Jerusalem, deyan: Té á Beelzebub, y per virtut del Príncep dels dimonis, llansa los dimonis.
23 Y haventlos convocat los deya ab parábolas: ¿Com pot Satanás llansar á Satanás?
24 Y si un regne está dividit contra de sí mateix, no pot durar lo tal regne.
25 Y si una casa estigués dividida contra de sí mateixa, no pot permaneixer la tal casa.
26 Y si Satanás s'alsás contra de sí mateix, está dividit, y no podrá durar, ans be está cerca son fi.
27 Ningú pot entrar en la casa del valent, y robar sas alhajas, si primer no lliga al valent, pera poder després saquejar sa casa.
28 En veritat vos dich, que als fills dels homes los serán perdonats tots los pecats, y las blasfemias als que hajan blasfemat;
29 Mes aquell que blasfemia contra l'Esperit Sant, may mes tindrá perdó, sinó que será reo de pena eterna.
30 Perqué ells deyan: Té l'esperit impur.
31 Y arribá sa mare y sos germans, y quedantse defora, enviaren á demanarlo.
32 Y estava sentada al rodedor d'ell una multitut de gent, y li digueren: Mirau, vostra mare y vostres germans vos demanan allá fora.
33 Yls respongué, dihent: ¿Qui es la meva mare, y qui mos germans?
34 Y mirant als que estavan sentats al rodedor de si: ¡Veus aquí, los digué, la meva mare y mos germans!
35 Perqué qualsevol que fassa la voluntat de Deu, eix es mon germá, y ma germana, y ma mare.
Parábola del sembrador, y sa explicació. La llum sobre del candelero. Llavor que naix y creix dormint lo qui la sembrá. Altra parábola del gra de mostassa. Tempestat en lo mar sossegada de repente.
1 Y novament se posá á ensenyar á la bora del mar; y s'arrimá á son rodedor tanta gent, que entrantsen en una barca s'assentá dins, en lo mar, y tota la gent estava á la bora en terra.
2 Yls ensenyava moltas cosas ab parábolas, yls deya en sa doctrina:
3 Ohiu: Veus aquí, isqué un sembrador á sembrar:
4 Y al temps de sembrar, una part caygué prop del camí, y vingueren los aucells del ayre y se la menjaren.
5 Y altra caygué sobre pedregals, ahont no hi havía molta terra, y nasqué al instant, perqué no hi havía fundaria de terra:
6 Peró tant prest com isqué lo sol, s'abrusá, y com no tenia arrel, se secá.
7 Y altra caygué entre espinas, y cresqueren las espinas, y la sufocaren, y no doná fruyt.
8 Y altra caygué en bona terra, y doná fruyt, que pujá y cresqué, y una doná á trenta, altra á xexanta, y altra á cent.
9 Yls deya: Qui té orellas per'ohir, oyga.
10 Y quant estigué sol, los dotse que estavan ab ell, li preguntavan de la parábola.
11 Yls digué: A vosaltres es donat lo compendrer lo misteri del regne de Deu; mes als que están fora, tot sels anuncia ab parábolas.
