Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/51

12 Perqué mirant mirian, y no vejan; y oyent oygan, y no comprengan: no sia ques convertescan alguna vegada, y sels perdonian sos pecats.
13 Yls digué: ¿No compreneu aquesta parábola? ¿Com entendréu donchs totas las parábolas?
14 Lo sembrador es lo qui sembra la paraula.
15 Yls sembrats prop del camí son aquells en quis sembra la paraula; emperó després que l'han ohida, ve al instant Satanás, yls pren la paraula que fou sembrada en sos cors.
16 Y axí mateix los sembrats en pedregals són aquells que ohida la paraula, al instant la reben ab goig;
17 Mes no tenen arrel en sí, y axí no dura sino per algun temps, y després quant s'alsa tribulació y persecució per rahó de la paraula, al instant s'escandalisan.
18 Yls sembrats entre espinas son los que ouhen la paraula;
19 Emperó'ls afanys del sigle, y l'engany de las riquesas, yls desitgs d'altras cosas, á que donan entrada, sufocan la paraula, y no dona fruyt algun.
20 Yls sembrats en bona terra son los que ouhen la paraula, y la reben, y donan fruyt, un á trenta, altre á xexanta, y altre á cent.
21 Yls deya: ¿Per ventura se porta una candela pera posarla dessota d'una mesura, ó sota del llit? ¿No la portan pera posarla sobre un candelero?
22 Perqué no hi ha cosa escondida, que no s'haja de manifestar; ni cosa feta en ocult, que no haja de ferse pública.
23 Si algú té orellas per'ohir, oyga.
24 Yls deya: Teniu compte lo que anau á ohir: Ab la mida ab que midaréu, seréu midats; y als que ohiu, seus donará mes.
25 Perqué al que té, se li donará; y al que no té, fins alló que té li será pres.
26 També deya: Axí es lo regne de Deu, com un home que tiria la llavor sobre la terra;
27 Y que dormia, y s'alsia de nit y de dia, y la llavor brotia y cresca sens qu'ell sen adonia.
28 Perqué la terra de sí dona fruyt, primer herba, després espiga, y per últim gra ple en l'espiga.
29 Y quant ha produhit los fruyts, inmediatament hi aplica la fals, perqué la sega ha arribat.
30 Y deya: ¿A que assemblarém lo regne de Deu? ¿ó ab quína parábola lo compararém?
31 Es com lo gra de la mostassa, que quant se sembra en la terra, es la mes xica de totas las llavors que hi ha en la terra:
32 Peró quant es sembrada, puja y creix mes que tots los llegums, y fa brancas grans, de manera quels aucells del ayre poden reposar sota de sa sombra.
33 Y ab moltas parábolas semblants á estas, los proposava la paraula, segons sa capacitat de ohirla.
34 Y nols parlava may sens parábolas; mes quant estava apartat ab sos deixebles, los ho desxifrava tot.
35 Y aquell dia, haventse fet tart, los digué: Passem á l'altra banda.
36 Y després d'haver despedit la gent, lo prengueren axí com estava en la barca; y hi havía també ab ell altras barcas.
37 Y se mogué una gran tempestat de vent, que feya entrar las olas en la barca de manera que esta