Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/54

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

3 ¿Nos aquest lo menestral, fill de María, germá de Jaume, y de Joseph, y de Judas, y de Simó? ¿y sas germanas no están també aquí ab nosaltres? Y s'escandalisavan d'ell.
4 Y Jesús los deya: No hi ha profeta sens honra, sinó en sa patria, y en sa casa, y entre sos parents.
5 Y no podía allí fer miracle algun: solament curá alguns pochs malalts posant las mans sobre d'ells.
6 Y estava maravellat de l'incredulitat d'ells; y anava predicant per tots los poblets del encontorn.
7 Y convocá als dotse, y comensá á enviarlos de dos en dos, yls donava potestat sobre los esperits impurts;
8 Yls maná que no sen portassen res pera'l camí, ni alforja, ni pá, ni diners en lo cenyidor, sinó solament un gayato:
9 Emperó que sen portassen sandalias, y que nos posassen dos túnicas.
10 Yls deya: En qualsevulla part que entreu en una casa, quedauvos en ella fins que iscau d'allí.
11 Y tots los que nous rebian, ni vos escoltian, al exir d'allí sacudiu la pols de vostres peus en testimoni contra d'ells. En veritat vos dich, que Sodoma y Gomorra serán mes tolerablement tractadas en lo dia del judici, que aquella ciutat.
12 Y exint predicavan á tots, que s'arrepentissen.
13 Y llansavan molts dimonis, y ungían ab oli molts malalts, y curavan.
14 Y aixó arribá á oidos del Rey Herodes, (puix son nom s'havía fet notori) y deya: Joan Baptista ha ressuscitat d'entrels morts, y per aixó s'obran prodigis en ell.
15 Altres deyan: Ques Elías. Altres emperó deyan: Ques Profeta ó com un dels Profetas.
16 Quant Herodes ho ohí, digué: Aquest es aquell Joan, que jo fiu degollar, lo qual ha ressuscitat d'entrels morts.
17 Perquél mateix Herodes havía enviat á pendrer á Joan, y l'havía fet posar ab grillons en la presó á causa de Herodías, muller de Filipo son germá, perqué s'havía desposat ab ella.
18 Puix deya Joan á Herodes: No t'es lícit tenir la muller de ton germá.
19 Y Herodías l'insidiava, yl volía fer morir, emperó no podía.
20 Perqué Herodes temía á Joan, sabent que era un varó just y sant, yl tenía en custodia, y per son consell feya moltas cosas, yl ohía de bona gana.
21 Fins que per últim arribá un dia favorable, en que Herodes en celebració de son cumpleanys, doná un convit als magnates de sa cort, y als tribuns y als principals de la Galiléa.
22 Y havent entrat la filla d'Herodías, y dansat, y agradat á Herodes y als que estavan ab ell á taula, diguél Rey á la minyona: Demanam lo que vullas, y t'ho donaré.
23 Y li va jurar, dihent: Tot lo quem demanias t'ho donaré, encara que sía la meytat de mon regne.
24 Y havent ella exit, digué á sa mare: ¿Que demanaré? Y ella digué: Lo cap de Joan Baptista.
25 Y tornant luego á entrar apressuradament ahont estava'l Rey, demaná, dihent: Vull quem doneu en una plata lo cap de Joan Baptista.
26 Yl Rey se contristá: mes per rahó del jurament, y dels que estavan á taula ab ell, no volgué disgustarla.