27 Sinó que enviant un de sa guardia, li maná portar lo cap de Joan en una plata. Yl degollá en la presó,
28 Y portá son cap en una plata, y lo doná á la minyona; y la minyona lo doná á sa mare.
29 Y quant sos deixebles ho saberen, vingueren y prengueren son cos, yl posaren en un sepulcre.
30 Y reunintse los apóstols ab Jesús, li contaren tot lo que havían fet y ensenyat.
31 Yls digué: Veniu, apartemnos á un lloch solitari, y descansau un poch. Puix eran molts los que anavan y venían, y no tenían temps ni pera menjar.
32 Y entrant en una barca, se retiraren á un lloch desert y apartat.
33 Y molts los vegeren com sen anavan, yls conegueren; y concordaren allí á peu de totas las ciutats, y arribaren abans qu'ells.
34 Y al desembarcar, vegé Jesús una gran multitut, y tingué compassió d'ells, perqué eran com ovellas que no tenen pastor, y comensá á ensenyarlos moltas cosas.
35 Y com fos ja tart, s'acercaren á ell sos deixebles, y li digueren: Desert es aquest lloch, y l'hora es ja passada:
36 Despediulos, y peraqué vajen á las granjas y poblets de la comarca, y comprian pans, perqué no tenen res pera menjar.
37 Y ell responent los digué: Donaulos vosaltres de menjar. Y li digueren: ¡Que! ¿anirém á comprar pans per doscents diners, yls donarém que menjar?
38 Y ell los diu: ¿Quants pans teniu? Anau, y veheuho. Y quant ho hagueren vist, diuhen: Cinch y dos peixos.
39 Yls maná quels fessen sentar á tots en pletas sobre l'herba.
40 Y s'assentaren en pletas de cent en cent, y de cinquanta en cinquanta.
41 Y prenent los cinch pans y los dos peixos, alsant los ulls al cel, benehí, y partí los pans, yls doná á sos deixebles peraquéls presentassen á la gent, y ell repartí entre tots los dos peixos.
42 Y ne menjaren tots, y quedaren saciats.
43 Y alsaren las sobras, y ompliren dotse coves dels bussins y dels peixos.
44 Yls que ne menjaren eran cinch mil homes.
45 Y luego doná pressa á sos deixebles peraqué entrassen en la barca, y anassen antes que ell á Bethsayda, al altre costat del estany, mentras que ell despedía al poble.
46 Y després quels hagué despedit, sen aná á orar en la montanya.
47 Y essent ja tart, estava la barca en mitg del mar, y ell sol en terra;
48 Y vehentlos remar ab gran fatiga, puix lo vent los era contrari; y cerca de la quarta vetlla de la nit, vingué cap á ells caminant sobre del mar, y volía deixarlos detrás.
49 Emperó ells quant lo vegeren caminar sobre del mar, pensaren que eran un fantasma, y exclamaren.
50 Puix tots lo vegeren, ys turbaren. Emperó inmediatament parlá ab ells, yls digué: Teniu bon ánimo, so jo, no temau.
51 Y sen pujá ab ells á la barca, y pará lo vent: y ells mes y mes se pasmavan en son interior.
52 Perqué encara no havían comprés lo dels pans, puix son cor estava obcecat.
53 Y quant estigueren al altra banda, vingueren al territori de Ge-
Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/55
Aquesta pàgina ha estat revisada.
