Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/57

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

home son las que contaminan al home.
21 Perqué de dins del cor del home, ixen los mals pensaments, los adulteris, las fornicacions, los homicidis,
22 Los furts, las avaricias, las maldats, lo frau, las deshonestedats, l'ull maligne, la blasfemia, la superbia, la fatuitat.
23 Tots aquestos mals ixen de dins, y fan al home impur.
24 Y alsantse d'allí, sen aná als confins de Tyro y de Sidon; y entrant en una casa, no volía que ningú ho sabés, mes nos pogué encubrir.
25 Perqué una dona que tenía una filla possehida del esperit impur, quant oygué parlar d'ell, entrá y se llansá á sos peus.
26 Y la dona era Gentil, y de nació Syrophenisia. Y li suplicava que expellís lo dimoni de sa filla.
27 Mes Jesús li digué: Deixa primerament saciar los fills, perqué nos bo pendrer lo pá dels fills y tirarlo als cans.
28 Emperó ella respongué yl digué: Axí es, Senyor, mes los cadells menjan sota la taula de las engrunas dels fills.
29 A las horas li digué: Per aixó que tu has dit, ves, quel dimoni ha exit de ta filla.
30 Y quant arribá á casa sua, trobá sa filla ajaguda sobrel llit, y quel dimoni havía exit d'ella.
31 Y deixant novament los confins de Tyro, sen aná per Sidon al mar de Galiléa, atravessant lo territori de Decapolis.
32 Y li portaren un sort y mut, y li suplicavan que posás la ma sobre d'ell.
33 Y prenentlo á part d'entre la turba, li posá los dits en sas orellas; y escupint, li tocá la llengua;
34 Y alsant los ulls al cel, sospirá y li digué: Ephphatha, que vol dir: Obríus.
35 Y al instant foren obertas sas orellas, y quedá desfeta la lligadura de sa llengua, y parlava distinctament.
36 Yls maná que nou diguessen á ningú; emperó com mes lo ho manava mes ho divulgavan;
37 Y tant mes se maravellavan, dihent: Tot ho ha fet be, ha fet oir als sorts, y parlar als muts.

CAP. VIII.

Miracle dels set pans. Jesús instruheix á sos deixebles. Dona vista á un cego. Pere lo confessa per Messías. Los revela sa passió y mort: repren á Pere, y los anima á portar la creu.
1 En aquells dias, haventse juntat altra vegada un gran número de gent, y no tenint que menjar, cridant Jesús á sos deixebles, los digué:
2 Tinch compassió d'aquesta gent, perqué fa tres dias que están ab mi, y no tenen que menjar.
3 Y sils envío dejuns á sa casa, se desfallirán en lo camí, perque alguns d'ells han vingut de lluny.
4 Y sos deixebles li respongueren: ¿Qui podrá saciarlos de pá aquí en aquesta soledat?
5 Yls preguntá: ¿Quants pans teniu? Ells digueren: Set.
6 Y maná á la gent ques assentás en terra. Y prenent los set pans, donant gracias, los partí, y doná á sos deixebles peraquéls distribuhissen, yls distribuhiren entre la gent.
7 Tenían també alguns peixets, yls benehí, y maná quels distribuhissen també.
8 Y menjaren, y se saciaren; y reculliren dels bussins que havían sobrat, set senallas.