Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/60

¡O generació incrédula! ¿Fins á quant estaré jo ab vosaltres? ¿Fins á quant vos sufriré? Portáumel aquí.
19 Y l'hi portaren. Y tant prest com lo vegé, comensá l'esperit á atormentarlo, y tirat á terra, se revolcava trayent brumera.
20 Y preguntá al pare d'ell: ¿Quant temps ha que li passa aixó? Y ell digué: Desde l'infancia.
21 Y moltas vegadas l'ha tirat al foch y al aygua pera destruhirlo. Emperó si podeu alguna cosa, ajudaunos, tenint compassió de nosaltres.
22 Y Jesús li digué: Si pots creurer, totas las cosas son possibles per'aquell que creu.
23 Y exclamant al moment lo pare del noy, deya ple de llágrimas: Crech, Senyor, ajudau ma incredulitat.
24 Y quant vegé Jesús que la gent anava venint ab tropell, amenassá al esperit impur, dihentli: Esperit sort y mut, Jo t'ho mano, ix d'ell, y no entrias may mes en ell.
25 A las horas donant grans alarits, y atormentantlo molt, isqué d'ell; y quedá com si fos mort, de manera que molts deyan: Es mort.
26 Emperó Jesús prenentlo per la ma, l'ajudá á alsarse, y s'aixecá.
27 Y després que entrá en la casa, sos deixebles li preguntaren á solas: ¿Perqué nosaltres nol pogueren llansar?
28 Yls digué: Aquesta rassa no pot exir ab res mes que ab l'oració yl dejuni.
29 Y havent partir d'allí, atravesaren la Galiléa, y no volía que ningú ho sabés.
30 Y ensenyava á sos deixebles, yls deya: Lo Fill del home será entregat en mans dels homes, yl farán morir, y després de mort, ressuscitará al tercer día.
31 Emperó estos no entenían aixó quels deya, y temían lo preguntarli.
32 Y arribaren á Cafarnaum. Y quant estava en la casa los preguntava: ¿De que estavan tractant en lo camí?
33 Emperó ells callavan, perqué en lo camí havían disputat entre sí, sobre quin d'ells sería lo major.
34 Y sentantse cridá als dotse, yls digué: Si algú vol ser lo primer, será'l derrer de tots, yl criat de tots.
35 Y prenent un infant, lo posá en mitg d'ells; y després de haverlo abrassat, los digué:
36 Qualsevol que rebia á un d'aquestos infants en mon nom, me reb á mi; y quiscun me rebia á mi no reb á mi, sinó á aquell quem ha enviat.
37 Y li respongué Joan, dihent: Mestre, havem vist á un que llansava dimonis en ton nom, lo qual nons segueix, y l'hi havem prohibit.
38 Y Jesús digué: No l'hi prohibiu; puix no hi ha ningú que fassa miracles en mon nom, y puga luego parlar mal de mi.
39 Perqué qui no es contra vosaltres, está per vosaltres.
40 Y qualsevol que vos donia á beurer un got d'aygua en mon nom, perqué sou de Christo: en veritat vos dich, que no perdrá son gallardó.
41 Y quisvulla que escandalisia á un d'aquestos infants que creuhen en mi, mes li valdría que li lligassen al coll una mola de molí, y quel tirassen al mar.
42 Y si ta ma t'escandalisás, tállala: mes te val entrar manco en la vida, que tenir dos mans y anar al infern, al foch inextinguible.
43 Ahont lo cuch d'aquells no mor, y lo foch may s'apaga.