Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/63

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

44 Yl que vulla ser primer entre vosaltres, será criat de tots.
45 Perqué fins lo Fill del home no vingué pera ser servit, sinó pera servir, y donar sa vida pera redempció de molts.
46 Y vingueren á Jericó, y al exir de Jericó ell y sos deixebles, y molta gent ab ells, Bartimeu lo cego, fill de Timeu, estava assentat á la bora del camí demanant almoyna.
47 Y quant oygué que era Jesús de Nazaret, comensá á cridar, dihent: Jesús, fill de David, teniu misericordia de mi.
48 Y molts lo renyavan pera ferlo callar; emperó ell cridava molt mes: Fill de David, teniu misericordia de mi.
49 Y Jesús parantse, lo maná cridar. Cridan donchs al cego, y li diuhen: Té bon ánimo; álsat, quet crida.
50 Lo qual tirá la capa, y saltant, sen aná envers ell.
51 Y prenent Jesús la paraula, li digué: ¿Que vols quet fassa? Yl cego li digué: Mestre, que jo hi veja.
52 Y Jesús li digué: Ves, ta fe t'ha curat. Y al moment hi vegé, y lo seguía per lo camí.

CAP. XI.

Entrada triunfant de Jesús en Jerusalem. Maledicció de la figuera. Los mercaders trets fora del temple. Poder de la fe. Perdó dels enemichs. Confon als Prínceps dels Sacerdots.
1 Y quant s'acercaren á Jerusalem, y á Bethania prop de la montanya del Oliverar, enviá dos de sos deixebles,
2 Yls digué: Anau al lloch que está devant de vosaltres, y luego qu'hauréu entrat en ell, trobaréu un pollí fermat, sobrel qual no s'ha sentat ningú encara: desfermaulo y menáumel.
3 Y si algú vos digués: ¿Que feu? diheuli quel Senyor lo necessita, y tot seguit vos lo deixará menar.
4 Y sen anaren, y trobaren lo pollí fermat devant de la porta, fora en una encreuhada de dos camins, yl desfermaren.
5 Y alguns dels que estavan allí, los deyan: ¿Que feu? ¿Perqué desfermau lo pollí?
6 Ells los respongueren del modo que Jesús los havía manat; y los el deixaren menar.
7 Y menaren lo pollí á Jesús, y posaren sobre d'ell sos vestits; y s'assentá en ell.
8 Y molts estengueren sos vestits en lo camí, y altres tallavan ramas d'arbres y las espargiren per lo camí.
9 Yls que anavan al devant, yls que venian detrás cridavan, dihent: Hosanna:
10 Benehit lo qui ve en lo nom del Senyor. Benehit sia lo regne de nostre pare David, que ve en lo nom del Senyor: Hosanna en las alturas.
11 Y entrá Jesús en Jerusalem en lo temple, y després de haver reconegut totas las cosas, sent ja tart, sen aná á Bethania ab los dotse.
12 Y al dia següent, al exir de Bethania, tingué fam.
13 Y vehent de lluny una figuera que tenia fullas, aná allí per si acás hi trobava en ella alguna cosa; y quant hi arribá, no hi trobá mes que fullas, perqué no era temps de figas.
14 Y responent li digué: Per may mes menjia ningú fruyt de tu. Y sos deixebles ho ohiren.
15 Venen donchs á Jerusalem. Y havent Jesús entrat en lo temple, comensá á traurer fora als que venían y compravan en lo temple, y trabucá las taulas dels cambiadors,