yls sitis dels que venían palomas;
16 Y no permetía que ningú transportás vas algun per lo temple.
17 Yls ensenyava, dihent: ¿No está escrit: Que ma casa será anomenada per totas las nacions casa d'oració? Emperó vosaltres l'aveu feta cova de lladres.
18 Y haventho ohit los Prínceps dels Sacerdots yls Escribas, meditavan com ferlo morir; puix lo temían, perqué tota la gent estava maravellada de sa doctrina.
19 Y quant hagué arribat la tarde, sen aná fora de la ciutat.
20 Y l'endemá matí al temps de passar, vegeren que la figuera se havía secat d'arrel.
21 Y haventsen recordat Pere, li digué: Mestre, veus aquí la figuera que malehireu, s'ha assecat.
22 Y responent Jesús, los digué: Teniu fe en Deu.
23 En veritat vos dich, que qualsevol que diga á esta montanya: Alsat y tírat al mar, y en son cor no dubtia, ans be crega que succehirá lo que diu, tot li será fet.
24 Per lo tant vos dich, que totas las cosas que demaneu orant, creheu que las rebréu y vos vindrán.
25 Y quant vos poseu á orar, si teniu alguna cosa contra d'algú, perdonaulo; á fi de que vostre Pare que está en lo cel vos perdonia també vostres pecats.
26 Perqué si vosaltres no perdonau, vostre Pare que está en lo cel tampoch vos perdonará vostres pecats.
27 Y tornaren altra vegada á Jerusalem. Y mentras estava passejant ell en lo temple, se li acercaren los Prínceps dels Sacerdots, yls Escribas, yls ancians,
28 Y li digueren: ¿Ab quina autoritat fas tu aquestas cosas? ¿y qui t'ha donat tal poder pera fer estas cosas?
29 Y Jesús los respongué y digué: També jous faré una pregunta, y responeume; y'us diré ab quina autoritat fas jo aquestas cosas.
30 ¿Lo baptisme de Joan era del cel ó dels homes? Responeume.
31 Y ells estavan discorrent entre sí, y deyan: Si dihem que del cel, nos dirá: ¿Perqué nol creguereu?
32 Si dihem dels homes, temem al poble. Puix tots estavan persuadits que Joan era verdaderament Profeta.
33 Y respongueren á Jesús, dihent: Nou sabem. Y Jesús los respongué, y digué: Puix ni jo tampoch vos diré ab quina autoritat fas aquestas cosas.
Parábola de la vinya plantada y arrendada. Jesús convens als Fariséus y Saduceus, yls reconvé. Sobre pagar lo tribut al César, y sobre la resurrecció dels morts. Christo Senyor de David. Superbia dels Escribas. Oferta tenue de la viuda, preferible á tots los grans oferiments dels richs.
1 Y comensa á parlarlos ab parábolas. Un home plantá una vinya, y la voltá d'una cerca, y feu un cup, y fabricá una torre, y l'arrendá á uns pagesos, y sen aná lluny de son país.
2 Y á son temps enviá un dels seus sirvents als pagesos, peraqué rebés dels pagesos lo fruyt de la vinya.
3 Ells l'agafaren, l'abastonejaren, yl despatxaren sens donarli res.
4 Y torná á enviarlos altre sirvent; y l'apedregaren yl feriren en lo cap, y li feren moltas befas.
5 Y novament enviá un altre; y lo materen; y ña molts altres, dels quals feriren á uns, y mataren á altres.
