Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/70

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

digué: ¿Com si jo fos un lladre, haveu exit á péndrerme ab espasas y bastons?
49 Tots los días estava ab vosaltres ensenyant en lo temple, y nom prenguereu. Emperó las Escripturas havían de cumplirse.
50 Llavors desamparantlo sos deixebles, fugiren tots.
51 Y un jove anava detrás d'ell, cubertas sas carns solament ab un llansol: yl prengueren.
52 Emperó deixant lo llansol, s'escapá d'ells desnú.
53 Y portaren á Jesús á casa del sumo sacerdot, y se juntaren tots los Sacerdots yls Escribas, yls ancians.
54 Mes Pere l'anava seguint desde lluny fins á dins del palaci del sumo sacerdot, y s'estava sentat al foch ab los criats escalfantse.
55 Yls Prínceps dels Sacerdots, y tot lo consell, cercavan algun testimoni contra de Jesús pera ferlo morir, y nol trobavan.
56 Perqué molts testificavan falsament contra d'ell, mes no concordavan sos testimonis.
57 Y alsantse uns, testificaren en fals contra d'ell, dihent:
58 Nosaltres li havem ohit dir: Jo destruiré aquest temple fet de ma, y dins tres dias n'edificaré un altre sens ser fet de ma.
59 Mes ni en aixó convenían los testimonis.
60 Y alsantse en mitg lo sumo sacerdot, preguntá á Jesús, dihent: ¿No respons res á lo que aquestos testifican contra de tu?
61 Emperó ell callava, y no respongué res. Li torná á preguntar lo sumo sacerdot, y li digué: ¿Ets tu lo Christo, lo Fill de Deu benehit?
62 Y Jesús li digué: Jo so, y veuréu al Fill del home sentat á la dreta del poder de Deu, y venir en los nuvols del cel.
63 Llavors lo sumo sacerdot, rompent sas vestiduras, digué: ¿Quina necessitat tenim ja de testimonis?
64 Haveu ohit la blasfemia: ¿queus ne apar? Yl condemnaren tots ells á que era reo de mort.
65 Y alguns comensaren á escupirli, y á taparli la cara, y á donarli cops, y li deyan: Endevina; yls criats l'abofetejavan.
66 Y estant Pere abaix en lo pati, arribá una de las criadas del sumo sacerdot:
67 Y quant vegé á Pere ques escalfava, li pegá una mirada, y li digué: Tu també erats ab Jesús de Nazaret.
68 Emperó ell ho negá, y digué: Nil conech ni sé lo quet dius. Y sen isqué fora devant del pati, yl gall cantá.
69 Y novament vehentho la criada, comensá á dir als circunstants: Aquest es un d'ells.
70 Emperó ell ho negá altra vegada. Y al cap de poch, los que estavan allí deyan á Pere: Verdaderament tu ets un d'ells, perqué també ets Galiléu; y ton parlar es semblant.
71 Y ell comensá á malehir, y á jurar, dihent: No conech á aqueix home de quim parlau.
72 Y en aquell mateix punt cantá lo gall segona vegada. Y se recordá Pere de la paraula que Jesús li havía dit: Abans quel gall cantia duas vegadas, tum negarás tres vegadas, y comensá á plorar.

CAP. XV.

Jesús es presentat á Pilat, assotat, coronat de espinas, y crucificat entre dos lladres. Prodigis que succeheixen en sa mort y com fou sepultat.
1 Y luego al dematí, los Prínceps