posia los ulls en una dona pera cobdiciarla, ja comet adulteri ab ella en son cor.
29 Y si ton ull dret te serveix d'escándol, tráutel, y llánsal fora de tu; perqué mes te convé lo perdrer un de tos membres, que no que ton cos sia llansat al infern.
30 Y si ta ma dreta te serveix d'escándol, tállala, y llánsala fora de tu; perqué mes te val perdrer un de tos membres, que no que ton cos vaja al infern.
31 També fou dit: Qualsevol que repudihi á sa muller, dónili carta de repudi.
32 Emperó jous dich, que aquell que repudihi á sa muller, á no ser per causa de fornicació, la fa ser adúltera; y lo quis casia ab la repudiada, comet adulteri.
33 Encara mes ohiréu que fou dit als antepassats: No jurarás en va; ans be cumplirás al Senyor tos juraments.
34 Mes jous dich, de ninguna manera jureu; ni per lo cel, perqué es lo trono de Deu;
35 Ni per la terra, perqué es la peanya de sos peus; ni per Jerusalem, perqué es la ciutat del gran rey:
36 Ni jurias per ton cap, puix no pots fer que un cabell sia blanch ó negre.
37 Sia donchs lo vostre parlar, si si; no no: perqué tot lo que excedeix d'assó, de mal proceheix.
38 Ohíreu que fou dit: Ull per ull, y dent per dent.
39 Emperó jous dich: No resistiu al mal, ans be si algut ferís en la galta dreta, preséntali també l'altra.
40 Y al quet vulga mourer un plet, y pendret la túnica, cedeixli també la capa.
41 Y al quet obliguia á anar carregat mil passos, ves ab ell altres dos mil.
42 Al quit demania, dónali; y al quit vulla manllevar, no li giris l'espatlla.
43 Ohíreu que fou dit: Amarás á ton prohisme, y aborrirás á ton enemich.
44 Emperó jous dich: Amau á vostres enemichs, feu be als queus aborreixen, y pregau per los queus perseguescan y calumnihin:
45 A fi de que siau fills de vostre Pare que está en lo cel, qui fa exir lo seu sol sobre bons y mals, y plourer sobre justos y pecadors.
46 Perqué si amau als queus aman, ¿quina recompensa tindréu? ¿Nou fan també los Publicans?
47 Y si tan solament saludau á vostres germans, ¿que feu de mes? ¿Nou fan també los Gentils?
48 Siau puix vosaltres perfets, axí com es perfet vostre Pare celestial.
Jesu-Christ continua lo sermó: y parla del almoyna, de l'oració, y del dejuni: que nos ha d'atresorar en la terra sinó en lo cel: que nos pot servir á dos amos; y que debem confiar en la Divina Providencia.
1 Teniu compte en no fer vostras bonas obras devant dels homes ab lo fi de ser vistos d'ells: d'altra manera no tindréu gallardó de vostre Pare que está en lo cel.
2 Y axí quant fassas almoyna, nou publiquias abans á so de trompeta, com ho fan los hipócritas en las Sinagogas y en los carrers, pera ser honrats dels homes. En veritat vos dich, que ja reberen son gallardó.
3 Emperó, tu quant fassas almoyna, que ta má esquerra no sapia lo que fa la dreta:
4 A fi de que la teva almoyna sia
