Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/84

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 ell, encaraque no podían menjar d'ells sinó tant sols los Sacerdots?
5 Yls digué: Lo Fill del home es també Senyor del dissapte.
6 Y succehí, que un altre dissapte entrá també en la sinagoga, y ensenyava. Y hi havía allí un home que tenía seca la ma dreta.
7 Yls Escribas y Fariséus l'estavan observant, pera veurer si curaría en dissapte, á fi de poderlo acusar.
8 Emperó ell conexía los pensaments d'ells, y digué al home que tenía seca la ma: Alsat, y pósat al mitg. Y ell alsantse se posá en peu.
9 Y Jesús li digué: Vos preguntaré una cosa: ¿Es lícit fer be, ó fer mal en dissapte; salvar la vida, ó llevarla?
10 Y mirantsels á tots al rodedor, digué al home: Exten ta ma. Ell l'estengué, y li fou restablerta la ma sana com l'altra. 11 Y ells s'umpliren de rabia, y conferenciavan entre sí, ques lo que podrían fer á Jesús.
12 Y succehí en aquells dias, que ell sen aná á una montanya á fer oració, y passá allí tota la nit orant á Deu.
13 Y al ser de dia cridá á sos deixebles, y elegí dotse d'ells, que anomená Apóstols:
14 Simó, á qui li posá lo sobrenom de Pere, y Andreu son germá, Jaume y Joan, Felip y Barthomeu,
15 Matheu y Thomás, Jaume d'Alfeu, y Simó anomenat lo Zelador,
16 Y Judas germá de Jaume, y Judas Iscariot que fou lo traydor.
17 Y baixant ab ells, se deturá en un pla, junt ab la companyía de sos deixebles, y d'una multitut de gent de tota la Judéa, y de Jerusalem, y de la marina, y de Tyro y de Sydon,
18 Que havían vingut á ohirlo, y á quels curás de sos mals. Yls que eran atormentats dels esperits impurs se curavan.
19 Y tota la gent procurava tocarlo, perqué exía d'ell una virtut quels curava á tots.
20 Y ell alsant los ulls envers sos deixebles, deya: Benaventurats los pobres, perqué de vosaltres es lo regne de Deu.
21 Benaventurats los que ara teniu fam, puix seréu saciats. Benaventurats los que ara plorau, puix riuréu.
22 Seréu benaventurats quant los homes vos aborrescan, y apartian de sí, y vos insultian, y desprecihin vostre nom, com á dolent, per causa del Fill del home.
23 Alegrauvos en aquell dia, y regositjauvos, perqué será gran vostre gallardó en lo cel; puix de aquesta manera sos pares tractaren als Profetas.
24 Emperó, ¡ay de vosaltres los richs, perqué ja teniu vostre consol en la terra!
25 ¡Ay de vosaltres los que estau saciats, puix tindréu fam! ¡Ay de vosaltres los que ara riheu, puix gemegaréu y ploraréu!
26 ¡Ay de vosaltres quant los homes vos aplaudescan; perqué axí sos pares ho feyan ab los falsos profetas!
27 Emperó jous dich á vosaltres los que ohiu: Amau á vostres enemichs, feu be als queus volen mal,
28 Benehiu als queus maleheixen, y pregau pera los queus calumnihin.
29 Y al quet feresca en una galta, preséntali l'altra també. Y al quet prenga la capa, not oposias tampoch á que se ten duga la túnica.
30 Dona á tots los quet demanian,