Pàgina:Lo nou testament de nostre senyor Jesu-Christ (1836).djvu/9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en ocult; y ton Pare que veu en l'ocult te premiará manifestament.
5 Y quant pregau, no feu com los hipócritas, que aman pregar estant drets en las Sinagogas y en las cantonadas de las plassas, pera ser vistos dels homes. En veritat vos dich, que reberen son gallardó.
6 Emperó, tu quant preguias, entra en ton aposento, y tancada la porta, prega en ocult; y ton Pare que veu en l'ocult te recompensará manifestament.
7 Y quant pregueu, no parleu molt, com fan los Gentils. Puix pensan que parlant molt serán ohits.
8 No vullau semblarvos á ells: puix vostre Pare sab lo queus fa menester antes de demanarli.
9 Axí donchs haveu de orar: Pare nostre que estau en lo cel, sia santificat lo vostre nom.
10 Vinga lo vostre regne: fassas la vostra voluntat, axí en la terra com en lo cel.
11 Lo nostre pá de cada dia, donáunoslo avuy.
12 Y perdonau nostres deutes, axí com nosaltres perdonam á nostres deutors.
13 Y no permetau que nosaltres caigam en la tentació: ans deslliuraunos de mal. Amen.
14 Perqué si perdonau als homes sos pecats, tambeus perdonará vostre Pare celestial las vostras culpas.
15 Emperó, si no perdonau als homes, tampoch vostre Pare vos perdonará vostres pecats.
16 Y quant dejuneu, nous poseu tristos com los hipócritas. Puix desfiguran sos rostros, pera fer veurer als homes que dejunan. En veritat vos dich, que reberen son gallardó.
17 Ans be tu quant dejunias, ungeixte lo cap, y rentat la cara;
18 A fi de no apareixer als homes que dejunas, sinó sols á ton Pare que está en lo ocult; y ton Pare que veu en l'ocult te recompensará manifestament.
19 No vullau atresorar pera vosaltres tresors en la terra, ahont lo rovell i l'arna los consumeixen, y ahont los lladres los desenterran y roban.
20 Ans be atresorau pera vosaltres tresors en lo cel, ahont ni lo rovell, ni l'arna los consum, y ahont los lladres nols desenterran y roban.
21 Puix allá ahont es ton tresor, allí ton cor está també.
22 Llum de ton cos es ton ull. Si ton ull es sencill, tot ton cos será lluminós.
23 Emperó si ton ull es mal, tot ton cos será tenebrós. Perqué si la llum que en tu tens, es tenebras, ¿quan grans no serán las mateixas tenebras?
24 Ningú pot servir á dos amos: perqué ó tindrá odi al un, y amará al altre: ó s'adherirá al un, y despreciará al altre. No podeu servir á Deu y á las riquesas.
25 Per lo tant vos dich: Nous afaneu per la vostra vida, sobre que menjaréu; ni per vostre cos, sobre que vestiréu. ¿No val mes la vida quel aliment, y lo cos mes quel vestit?
26 Mirau los aucells del ayre, que no sembran, ni segan, ni juntan en graners; y vostre Pare celestial los alimenta. ¿Y no valeu vosaltres molt mes qu'ells?
27 ¿Y qui de vosaltres per mes que discorria pot anyadir á sa estatura un sol colse?
28 Y ¿perquéus afanau per lo vestir? Considerau com creixen los lliris del camp, ells no treballan ni filan.