Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/100

li dirian, mes que s'anés ab cuidado, perque hi havia un gegant que matava á tots los que hi anavan. Ell que se 'n hi va, troba una espasa rovellada, la pren y truca, y desseguida surt á obrirlo un gegant que s'abrahona damunt d'ell, mes com portava l'espasa li venta cop á las camas y 'l deixá estés á terra. Se'n entra á dins y 't troba un palau gran y hermos com cap altre, mes tot deshabitat que dava feresa, quan tot d'un cop, una veu prima y clara que mostrava esser de dona, 'l crida y li diu, qu'era una princesa encantada y qu'anés á la vella que li diria com ho tenia de fer pera desencantar-la: y no veya á ningú, mes se n'hi va, y la vella no volia dirli en cap manera, fins que 'l jove cremat li pega cop d'espasa, y li trenca un del uyals en mil bossins y micas y llavoras va dirli que anés á la tercera porta y que si podia matar un negre que hi habitava, tot se desencantaria. Lo jove que se n'hi va, truca á la porta y quan surt lo negre li pega cop d'espasa que 'l deixa al siti, y tot va ressonarne y li aparegué una hermosa noya, guapa com un sol, que va dirli qu'era la princesa y que li regraciava lo que havia fet per ella. Desseguida va lligarla á la corda, va trucar la campaneta y se la enmenaren cap amunt. Mes los germans així que la vejeren s'agradaren tan d'ella y foren tan sorpresos, que junt ab lo seu pare se 'n van anar cap á casa seva, sens pensar en lo seu germá que allí dins quedava.
 Y ell espera y aguarda fins que á l'ultim preveyent lo que havia succehit, se'n aná á trobar la vella pera que li digués com ho tenia de ferho pera eixirne, mes aquella era tossuda y no li volia dir fins que 'l jove li ventá cop d'espasa que li trencá l'altre uyal, y quedá de cop desencantada y una hermosa dona, que li digué