Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/102

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

ria volguda fora. Per aixó un dia li va manar qu'anés al riu á omplir un cove d'aigua y que no hi tornés pas sense portarli.
 Veus aquí que la noya se 'n va anar ab lo cove y plora que plorarás á la vora del riu; per mes que feya no podia omplirlo, per lo que no gosant tornar á casa seva per por de la madrastra, se 'n aná riu amunt, riu amunt, fins que 'n trobá una casa, ahont ab gran consol s'hi va ficarshi, esperant esser recullida pus que n'estava morta de fret y gana.
 Mes veus aquí que á la casa no hi trobá ningú sino un gosset y tot mal arreglat y dispost que res era á lo seu puesto, y com ella era endressada y cuidadosa, agafa una escombra y ho neteja tot, arregla 'ls llits, reviu lo foch y fa lo sopar; y quan tot ho tingué així fet sent soroll y 't veu venir tres gegantas y podeu contar la por qu'ella agafaria, per ço es, que corrents y sens saber ahont ficarse millor, s'amagá dins de la pastera.
 Y arriban las gegantas y troban la casa tan ben arreglada, y 'ls llits fets y 'l sopá cuit, y diu la una: — Si sapigués qui ho ha fet li posaria una estrella al front. Y diu l'altra: — Jo faria que sas paraulas se tornessin brillants. Y diu la darrera: — Si jo ho sapigués li donaria lo que desitjés mes en la terra.
 Y veus aquí que 'l gos tot lladrant, lladrant se 'n anava dret á la pastera y deya:

Clak... clak... clak
dins la pastera s'ha amagat.

 Lo qual vist per las gegantas se n'hi van, obran la pastera y troban á la noya, y l'una li posa una estre-