Las gegantas se n'hi van, obran la pastera y al trobarla amagada, ab reganys la treuhen al defora. Ella se 'n va en vers sa casa y hi arriba ab una bruticia al front y ab lo cove vuit, y la seva mare tota enujada li pregunta com era alló, mes encara no va obrir la boca quan comensan de sortir serps de la seva boca, y com mes enrahonava, mes n'hi eixian que tothom ne fugia.
Podeu contar si se 'n enujá la seva mare, y creyentse que era alguna mala art de la seva fillastra si aburrida la tenia mes aburrideta la tingué encara, com que li feya fer las pitjors feynas y sempre la renyava fins que la tragué de casa.
Y la pobre noya quan se vejé tota sola é hiverna en mitj de la isarda selva, se posá á plorar á llágrima viva que donava llástima, y aixís los falconers del fill del rey, qu'anava de cassa, van trobarla, los quins condolguensen li presentaren, y 'l fill del rey, veyentne una noya tan gentil y bella ab una estrelleta al front que tant brillava, li 'n feu contar la historia y se 'n agradá d'ella que prompte va casarshi, fentla princesa y reyna, mentres que sa germana restá ab la bruticia al front y per sempre mes pobre y dolenta.
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/104
Aquesta pàgina ha estat revisada.
