Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/23

mes un pató y una abrassada. — Y la noya lo mateix que l'altre tota s'avergonyeix y fuig á mes corre.
 La mes petita que ho sap y diu: — ¿Y per aixó 'us espanteu? ja li compraré jo. — Y se'n baixa al carrer y sent lo marxant que diu:
 — A sou y á dos sous los didals de plata, á sou y á dos sous.
 Ella que se n'hi va, mes lo marxant li diu: — A sou y á dos sous y á mes á mes un pató y una abrassada, — y la noya que era traidorota respon: — ¡Y be! — y se 'n porta lo didal de plata.
 Veus aquí que l'endemá las noyas anaren á regar lo claveller y lo fill del rey que desde la finestra se las guaitava, las hi preguntá:
 — ¿Quantas poncellas hi ha en lo claveller?
 Y la mes petita que li'n torna paraula y pregunta:
 — ¿Quantas estrellas hi ha en lo cel?
 Y lo fill del rey:
 — ¿Y 'l pató y l'abrassada d'ahí á la tarda?
 Ab aixó conegué la noya que havia estat burlada y no volgué esser la darrera, ella qu'en sent la nit ben fosca, s'embolica ab un llansol blanch y á llargas passas, se'n va cap al palau del rey. Lo centinella, s'estremordí quan la va veure; mes per aixó feu cor fort y no la volia deixar entrar.
 — Centinella, centinella, si no 'm deixas entrar serás morta dintre d'una hora; si no'm deixas entrar serás morta dintre d'un quart.
 Aixó ab veu tan fosca que lo centinella va espalmarse y li deixá pas franch. Y la fantasma cap endins, cap en dins amenassant á quants trobava fins á esser á la cambra del princep, hont hi havia també una cen-