Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/35

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 — Pare, lo meu pare, digué lo tercer fill del pescador, la sanch del peix s'es enterbolida y la espina sangrentada, lo meu germá segon tindrá alguna desgracia; pare, lo meu pare, deixaume aná á cercarlo.
 Y 'l pare ab mes tristesa del cor li dongué llicencia.
 — Veshi, fill meu, veshi, mes pensa qu'ets molt petitet y l'únich de tres que 'm quedas, de qui en ma vellesa hauré consol si tu 'm faltas?
 Y 'l noy rebé la benedicció de son pare y emprengué camí, y pensant ab bon criteri que com mes gran lo poblat, mes fácil s'esdevé alguna desgracia, feu via vers la ciutat, capital del regne.
 Y veus aquí que tan bon punt hi fou, quan tornaren los habitants á creure arribat lo príncep y portant la nova als reys, eixos eixiren á rebrel y li 'n feren moltas galas y festas. Y ell ne fou content no per ellas, sino per lo camí que li obrian pera trobar á los seus germans, y aixi es que va convenir ab l'engany y deixá que 'l tinguessen per espós de la princesa, sino ab alló que 'ls hi devia, per lo qual posava una barra al mitg del llit, y tot era joya y gala, quan vet aquí que un dia passejantse per la mateixa arcada, s'ensopegá á veure 'l castell que segons dita de la cort havia ja visitat duas vegadas, y preveyent que hi serian sos germans, determiná d'anarsenhi.
 Y camina que caminarás fou molt tart quan hi arribá y sorti á rebrel la mateixa velleta, la quina li feu prechs de que se servs deixar llansa y espasa, perque li feyan molta por com á vella, velleta que n'era, cosa la qual ja anava á fer lo jove, quan repensantshi, tingué por que no fos alló la causa del encantament de sos germans, y prenent esperit, en lloch de donarlashi, las