Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/53

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Y los noys anaren caminant, caminant y 'l mes gran de tots quant va esser al punt, va veure los tres camins y recordantsen del consell de la dona, va seguir lo de la esquerra y trucá á la porta vermella y tot desseguida va obrirse eixa ab gran estrepit y n'eixiren rojas flamas y molts de dimonis, quins se l'endugueren cap á l'infern, qu'era allí ahont li pertocava.
 Y 'l mitjá va arribarhi despres y seguí lo camí del mitg y trucá á la porta groga com li havia dit la dona y vá sentir un gran fret, y 's trobá á dins del purgatori.
 Y quan hi arrivá lo petit, ell que se 'n vá cap á lo camí de la dreta y trucá á la porta blanca y tant bon punt hi hagué trucat quan se sentiren hermosas veus d'angels que cantavan, y tot aparegué esplendent de llums y ple de rosas, y entre mitg d'ellas la dona y 'l noyet, que no eran altres que la Verge María y lo bon Jesús que 'l reberen en sos brassos y li feren tota mena de festas: y ell estava tot content, com qu'era en lo cel y havia guanyada la gloria eterna.
 Y així cadescú trobá son mereixement ó pena, segons lo modo com portat s'havia.

___________

 En altres versions los noys, al eixir de casa seva segueixen, be que separats, tots lo mateix camí y troban la dona ab lo noyet als brassos qe 'ls hi fa demanda de un bossinet de coca y que atenent á sas respostas, los diu que vagin seguint y que al cap de vall trobarán tres portas, una de vermella, una altre de groga y la derrera blanca y 'ls fa trucar á cada un á n'aquella que li pertoca.