Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/57

esser que somiava que en una casa tenian una perera que avans feya peras d'or y ara no las feya de cap mena.
 — Que tontos son! digué 'l dimoni, es que á la soca hi ha un dragó que se las menja tota; que 'l mátin y tornará á haverhi fruita.
 Y l'avia torná á cantar cansons y 'l dimoni á adormirse ab lo só d'ellas.
 Y quan ho feu, ella que li arrenca un altre cabell que feu deixondir altre volta á lo dimoni, qui va dirli: — Ay avia, com es que me n'haveu arrencat un cabell? Mes l'avia li va dir que era que somiava que un pou que avans donava vi, ara ni tan sols donava aigua.
 — Perqué son tan tontos, digué lo dimoni, que mátin la serp que se 'l beu y tornará á donarne.
 Y l'avia torná á cantar cansons cada volta mes bellas y torná á adormirse lo dimoni.
 Y aixís que ho feu, ella que li arrenca un altre cabell y 'l dimoni 's desperta y diu:
 — Ay, avia! ara si que m'haveu arrencat un cabell.
 — No ho creguis pas, li digué l'avia, es que somiavas que 'l barquer que passa de l'un mon al altre, voldria deixar son ofici y no sap com ferho.
 — Ay que 's tonto! quan hi vaji algú, que procuri que 's fiqui á la barca y quan lo tingui á dins que fugi y s'hi quedará l'altre per tota la vida.
 Y dit aixó se 'n aná per allí lo dimoni y la vella que se 'n torna á la porta y quan hi fou — ≪Sigas home≫, digué, y lo noy torná á esser home, y li doná los tres cabells del dimoni recordantli las tres respostas.
 Y se 'n aná lo noy y quan fou á lo riu lo barquer no 'l volia passar si no li tornava la resposta que li havia promesa, á lo qual ell li va dir que tan bon punt l'ha-