Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/85

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

l'agafa y li arrima un jaco del que se'n podia recordar per tota la seva vida.
 Y 'l xicot ja quasi no sabia que dirne, ni lo que li pasava, y tot aturdit y malmés va arrivarne al molí, ahont ab prou feinas va sabé dir lo que volia; per fí li donaren los tres quartans de blat molt ó farina y carregantsel al coll, se 'n vá anar cap á casa seva. Mes com per anarhi se baixava una costa y feya un vent molt fort y 'l sach pesava tant, y 's veya á casa seva, ell que va pensar; qu' ets burro d'anar carregat d'eixa manera, val mes que li deixis anar per ella tota sola la farina á casa y tu no 't cansarás. Y del dit y al fet, ne deslliga 'l sach y deixa anar la farina, que ab un moment va esser desapareguda. Y tot cofoy y alegre, se 'n va anar cap á casa seva.
 La mare feya ja estona que l'esperava y aixis es que tot desseguida que 'l va veure, hi va corre mes que depressa, mes no veyent la farina, tota estranyada li va preguntar qu' n'havia feta d'ella.
 Y 'l xicot que diu:
 — Ay, ay, que no es vinguda? l'he enviada ab lo vent perque aixís la tinguesseu mes aviat y á mi no 'm pesés tant com pesava.
 Y allavoras la mare comprengué com no 's pot may fiar d'un ximple y com mercé á n'aixó se quedava sense diners, ni dinadas, més ab los jacos que son fill rebut havia.