ca al aigua, que sino despres me faltaria; acabat tiras la sanch dins d'una ampolla y ficas la carn á dins d'un altre y las duas ampollas las tiras á lo mes profundo del mar.
Lo princep va ferho tot com ella deya y las ampollas anaren dins del mar, que tota va abrahonarse. Al cap d'una estona, tota gentil y pura n'isqué la princesa del mitj de las onadas, á la ma l'anell de la seva avia, tot ple de rubins y pedras, sino que á n'ella li mancava un bossinet del dit xich de la ma dreta, per haver caiguda una gota de sanch á terra quan lo princep la trinxava.
Pujaren altra volta damunt de l'áliga, y l'áliga vola que volarás, mar enllá, mar enllá, fins que foren á la terra seva, en la quina los gegants en cap manera volian creure lo que veyan. Y digueren al princep, — no 't donarem cap filla, sino dómas lo caball feresteh de la establa.
Lo princep vejé altra volta perduda la seva sort, mes Blancaflor va dirli:
— Lo caball es lo meu pare, la sella es la meva mare, los esperons mas germanas y jo so la brida; tenli aqueixa sempre ben forta y menal com vulguis, sino, li donas bastonadas fins que sigui ben domat, mes ab molt cuidado de que cap cop toquia á la brida.
Lo princep monta á caball y eix se li encabritola; pega tirada d'assí, pega tirada d'allá y salts y cossas, que'l princep no pogué menos de bastonejarlo, fins que 'l tingué ben domat. Llavoras lo presenta al pare, qui estava tot cruixit y treya foch pe'ls caixals.
— Aquí hi ha algú que sap mes que no pas nosaltres, y jo 'l tinch de matar. T'he promés una de mas fillas, mes no sabrás quina trias, las tres treurán la ma per
Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/91
Aquesta pàgina ha estat revisada.
