Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/102

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


veritat, pusques induhir los sequasses de la tua dampnada oppinio que aquella vullen desraygar de lurs coratges, per ço que no s perden; e que apres la mort aconseguesquen paradis.
     —O Senyor, digui yo, e serets james sadoll de ferme bones obres? Ara atorch esser dificil lexar les coses acostumades. En vostra vida tostemps fos liberal, munifich e propici a vostres servidors, e especialment a mi; e encara no us en sabets estar. E en que us pux yo servir daci avant, Senyor? Cert no en res, car no freturats de alguna cosa que yo sapia ne puxa fer. Tot hom de sana pensa pot conexer que la amor quem haveu portada no era simulada ne ficta, ans partida de pit sencer e clar, e que no era fundada en esperança de fer sos fets de mi, sino en sola caritat. No merexia yo, Senyor, tan gran gratia que venguesseu a tan petit hom com