Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/107

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


veges si havem als a fer; no perdam temps.
     —Suplich vos, Senyor, donchs pus als no s hi pot fer, quem vullats dir qui son aquests dos homens qui us acompanyen; car gran desig he de saberho, e especialment de aqueix prohom qui tan gran auctoritat se done. Per ma fe, massa es per a ell, a mon juy, que us haja manat, o fet senyal que callasseu.
     —Tu, dix ell, te mets en carrer qui no ha exida. Lexa anar laygua per lo riu, que abans quens partiscam, si subtilment hi volras especular, conexeras gran part del misteri que hi esta amagat. Pero not fassa cura de publicar aquell, quant lo sabras; car risch de gran perill ten seguiria e de poch profit a present.
     »Aquests dos homens que veus aci son estats mentre vivien fort savis ho-