Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/11

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


sia yo? No sabs que laltre dia passi de la vida corporal en que era?
     —Hoyt ho he dir, respongui yo. Mas ara no ho crech, car si fosseu mort, no foreu aci. E enten que sots viu; mas la gent ho diu per tal com ho volria, car tostemps se alegra de novitats, e especialment de novella senyoria, o per alguna barateria que vol fer, ha mes en fama que sots mort.
     —La fama, dix ell, es vera, que yo he pagat lo deute a natura, e lo meu esperit es aquest que parla ab tu.
     —Vos, Senyor, me podets dir queus plaura. Mas, parlant ab vostra reverencia, yo no creure que siau mort; car homens morts no parlen.
     —Ver es, dix ell, quels morts no parlen; mas l esperit no mor. E per conseguent no li es impossible parlar.
     —No m par, digui yo, quel esperit sia res apres la mort, car moltes vegades