Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/118

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


Ladonchs yo m enfelloni fortment e digui a Tiresias: De estranya manera e digna de gran reprensio uses. No t bastava prou que haguesses fet callar lo senyor Rey de ço quem volia dir; encaram torbes Orfeu. No se que jamay te hage fet algun enuig. Prech te que no m tolgues mon pler.
     —Axi com lo bon metge qui no guarda lo plaer del pacient, mas lo profit, dix Teresias, usare yo en tu. Car lo meu offici no es dir plasenteries ne lagots, sino desenganar. Tot lo delit que trobes en les paraules de Orfeu es com ha parlat d amor. E son veri ha la passio del teu coratge torbat per aquella.
     —Certament vull que sapies que yo am e som coralment amat, digui yo, per una dona qui eguala e sobrepuja en saviesa, bellesa, e gratiositat, tota dona vivent.