he vist morir homens e besties e ocells, e no veya que esperit ne altra cosa los isques del cors, per la qual yo pogues conexer que carn e esperit fossen dues coses distinctes e separades. Mas tostemps he cregut que ço que hom diu esperit o anima no fos als sino la sanch o la calor natural que es en lo cors, que per la discrepancia de les sues quatre humors mor, axi com fa lo foch per lo vent quil gita de son loch, o quant es corromput lo subject en que es qui sapaga; e daqui avant nol veu hom.
— Molt est enganat, dix ell; appar que no fasses differentia entre esperit e esperit.
— No n hi fas alguna, digui yo; que totes les coses animades veig morir en una manera.
— No es ver que en una manera muyren, dix ell; car de tres maneres
Pàgina:Lo sompni (1891).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat validada.
